“La cinta groga” es una experiència, que te com a objectiu l’experimentació de la marginació social. Per poder efectuar-ho, el grup que realitza el experiment, es col·loca un tros de cinta, del mateix color, en un del dos braços( les condicions s’han de pactar entre els participants del grup).Es una activitat que s’ha de efectuar amb absoluta discreció, nomes el grup coneix la funció y el perquè de la cinta, s’ha d’intentar evitar les respostes al interrogants externs, encara mes si es tracta dels cercles mes pròxims( la família, els amics...). La cinta s’ha de portar contínuament,sense interrupció durant una setmana.
*Experiència*
Dimecres 17-X-07
A la nit, abans d’anar-me a dormir, vaig pensar en la manera de com havia de col·locar-me la cinta, perquè fos senzill y còmode, posar-me-la i treu-me-la.Em vaig recordar de que a classe es va comentar fermar-la amb un imperdible... però no estic molt convençuda. Agafo les mides del braç i la marc amb el imperdible. Deixo els preparatius damunt la tauleta de nit i bona nit.
Dijous 18-X-07
M’aixeco, faig els preparatius quotidians, sense deixar de pensar en la cinta per evitar oblidar-me-la. En el moment de col·locar-me-la, no acaba d’encaixar be...De camí cap l´institut, trop algunes mirades d’estranyesa, poques. Això em fa reflexionar, pel de mati, la gent es poc perceptiva, nomes te un objectiu, evitar arribar tard a la feina i complir amb la seva activitat laboral,perquè del sou que s’obté, es imprescindible per cobrir gran part de les necessitats, un sou que depèn sempre del teu treball, de la teva responsabilitat.A la parada de l’autobús, demano a una dona l’hora, em mira al braç, i desprès a mi, amb estranyesa. Dins de l’autobús, rep mes mirades de lo habitual, que son moltes. La primera classe passa amb normalitat, a la segona comencen els interrogatoris. Na Felipa, em demana “¿ y esto... que es? No obté resposta, mira a na Maria i Patricia, “¿ que os pasa?” “ nada... son cosas nuestras...”“Estais raras!” s’haempipat. La professora d’economia, també ens fa preguntes, però ho deixa tot en una afirmació “ Això son coses d’en Guillem” A les classes comunes comencen les hipòtesis; son els que suspendran.Finalment arriben a la conclusió de que son els que fan sociologia. Al pati mes del mateix, que si som neonazi,lesbiana, d’una secta, si es per exigències de la religió ortodoxa, etc. Em fa gracia tot i que es molt angoixant. Em sorprèn la necessitat que tenen el companys de classificar-me. La professora de català quasi descobreix l’experiment a la classe.Desprès de les classes, vaig anar a la perruqueria. El perruquer, no em va comentar res. M’estranyava, vaig pensar que, era una persona d’una mentalitat molt oberta, sense principis classificatoris, socialment era un individu marginat per la seva condició sexual, i pot ser fou un factor que influir.En arribar a casa, vaig rebre mirades, i la pregunta”¿Y esta novedad?” “ nada... cosas mias” “ a bueno... pues cosas tuyas”. Em vaig connectar al MSN, i tot d’una, tenia 6 converses obertes, demanant sobre el tema, hi fins hi tot intentaren enganyar-me dient que algú, havia contat l’experiment i ensenya els apunts que explicaven el perquè. Em vaig empipar, per les insistències.
Divendres 19-X-07
De camí cap a l´institut, m’adonava de l’augment de les mirades respecte al dia anterior, tot i així m’eren indiferents, ja les coneixia i estava acostumada. Els companys de classe no demanaven amb tanta freqüència, les preguntes estaven dirigides al temps que havíem de portar la cinta. Era el Dia de les Verges, hi havíem organitzat vendes de clavells y bunyols.Les teories sobre la cinta, es centraven en la festa. A classe de filosofia, el professor ens demana si la dúiem els organitzadors i els companys, si érem verges tot els que la portàvem... Amb cada suposició,jo al·lucinava d’allò que s’arribava a dir. A geografia la suposició determinava la nostra situació civil, la cinta indicava la disponibilitat. En tornar a casa, pel camí em vaig topar amb dos Testigos de Geová, em varen dir quatre coses de Déu i em van donar un fulletó,el seu company em demana “¿ a quina doctrina est fidel?" En arribar, la meva germana digué “ si te piensas que te dire algo sobre lo que llevas en el brazo, estas equivocada” “¿ que, ya te has apuntado a una secta?” “¿tu y tus inventos, ah! Ya se es para llamar la atención!” entre altres comentaris. En arribar els meus pares, la meva mare es va molestar una mica, em demana i obtingué la mateixa resposta de l’altre dia, “ cosas tuyas no,dejate de tonterias, siempre tienes que poner un puntito de color en un fondo negro”. A la nit,llegint un llibre dins el llit, entra a la meva habitació, “ Hasta para dormir!...” tanca la porta empipada.
Dissabte 20-X-07
Al mati, mes comentaris de la meva germana, em feien molta gracia. Al migdia, varem anar al supermercat, la meva mare em va veure amb la cinta, dient “ otra vez! Ademas de llamar la atencion de forma natural, encima te pones eso para resaltar mas, cada dia te entiendo menos” comentaris que em feien molta gracia. “ ¿ has visto lo nuevo de tu niña?”( la meva mare dirigint-se al pare) “ que mas da, que se ponga lo que quiera” “ ¿ pero como sabes tu que el resto de compañeros tambien lo lleva?, seguro que tus amigos se lo quitan cuando van por la calle... y eso no vale porque si uno se lo quita ya no tiene sentido” Desprès d’aquest comentari vaig queda parada, era l’únic que no m’havia dit disbarats, va descobrir mig experiment, y la funció que tenia. Va se un comentari inesperat i em va sorprendre la seva deducció. La gent del supermercat, mirava i qualcú que havia fet algun comentari.
Diumenge 21-X-07
Pràcticament no vaig sortir. Jo m’havia acostumat a portar-la, i duran el dia vaig sentir pocs comentaris, repetitius o amb intenció de burla. Al vespre, no trobo la cinta, eh canviat de jersei per donar una volta amb el gosset. Eh escorcollat tot els racons i ni rastre, em penso que l’he perduda al carrer, i tinc sospites de que me l´an amagada.
Dilluns 22-X-07
Ni rastre de la cinta. Vaig a l´institut sense ella, la gent continua mirant-me D’una manera mes habitual. A classe comencen les preguntes “¿ Y eso, hoy no la llevas?” Hi ha confusió perquè també se l’han deixada mes companys del grup. A sociologia, Guillem em dona un altre tros de cinta. Al pati continuen les preguntes,però la gent actua de manera passiva. En tornar a casa, al escriptori apareix l’altre torç de cinta, la meva mare el va trobar en la rentadora, juntament amb el jersei que em vaig treure.
Dimarts 23-X-07
El dia transcorre amb massa normalitat, comentaris de “ Aún con eso... ya no mola” En arribar a casa, me la vaig treure i no vaig observar cap reacció.
Dimecres 24-X-07
Avui no m’he posat la cinta al braç, conscientment, era l’últim dia i no la duia, en arribar a classe em vaig fixar que la majoria de companys no la portaven.Al pati em varen preguntar “ Hey, ¿que ha pasado hoy que no la llevas?” per justificarme “ me la eh dejado...”
*Conclusions i observacions*
M’ha agradat aquesta experiència, es divertida i profitosa. A traves de les continues preguntes he vist com experimentada, la necessitat que te la societat de classificar els individus en grups i atorgar-los un nom identificatiu, que es acompanyat, per la moda, la religió, trets físics, ideològics, etc. Les experiències del meus companys, m’han situat com a observadora de l’experiment. Les mirades de la gent, els comentaris els impactaven molt, es sentien molt incomodes, de seguida es van adonar de que eren el centre d’atenció i estaven molt angoixats. Pera ells era una experiència nova i impactant. En el meu cas,les mirades i comentaris m’eren indiferents i habituals. Eren reaccions que havia experimentat de molt petita, pels tres físics que tinc, sent pèl-roja, amb un color de pell mot blanc i coberta de piguetes. Característiques poc habituals. Les mirades es varen intensificar quan vaig arribar a Mallorca, a mes de les característiques físiques no dominava l’idioma, fou difícil integrar-se i pot ser a vagades encara ho es.
La integració es un lluita diària per intentar formar part de una nova societat, aquest objectiu obliga a la persona ser molt exigent amb ella mateixa en tots els àmbits, intenta donar i arribar al nivell màxim del seu cercle social i fins hi tot superar-ho. Però moltes vegades no s’aconsegueix aquest objectiu( treure bona nota, expressar-te be, que escoltin les teves idees,ser respectat per els teus orígens o condició, dir i vestir-te com vulguis sense obtindré critiques,...), provoca un estat de frustració i un sentiment de inutilitat. Tot i les circumstancies, es conscient de que dema espera un altre dia hi a de continuar lluitant per aconseguir el seu objectiu diari. A traves de mínimes respostes socials,s’aconsegueixen les forcés i es ànims, per continuar i aconseguir-ho, es una satisfacció de superació incalculable. El fet de dur la cinta, reflecteix la condició d’un marginat, davant la massa social.
