Diatari de l'experiment:
17.X. 2007 Dimecres:
Després d'arribar a casa meva i haver fet els deures que tenia, em vaig posar a cosir el "velcro " per la cita, vaig pensar que seria la forma més ràpida i fàcil de llevar-me-la i possar-me-la sense problemes. La meva tia va entrar a l'habitació i va ser la primera en demanar-me que què era això d'aquesta cinta, i va ser la primera en rebre la brusca contesta de part meva, "res, coses meves".
18. X. 2007 Dijous:
En despertar-me em vaig colocar la cinta i vaig anar a berenar. Un beso a la mare; no se n'adona, normal, són les set del matí. Després d'uns minuts, comença l'interrogatori :"¿Que es eso?, ¿para que lo llevas?" "Nada mamá, cosas mías." "¿Pero no me la vas a contar...?" "No, no te voy a contar nada" "Pues no lo entiendo, si es algo importante me lo tienes que contar, y si es una tontería ¿que más de que me lo cuentes?". No li contest, no li puc contestar, i s'enfada. vaig etsar a punt d'obrir boca i rompre l'experiment al primer dia, però no, ella havia d'entendre també que no li contaria, que s'esperés.
És el primer dia i ja he vist reaccions molt extranyes, però bé, en arribar a l'institut poca gent es gira extranyada, cada un va a la seva, peò la gent que ja si havia fixat en els altre si que ens demanen intrigats "Vengaa...que tal no nos lo a dicho...¡cuentanoslo!". "No, son cosas mías". Arriba a cansar que ena demanin tot el temps, però resistim...i quasi tothom té clar que és algo de sociologia i d'en Guillem. Els professors també pregunten, alguns se'n riuen de noltros, altres insisteixen, com la de català, i d'altres ni s'entemen. Pels companys de classe som "els frikis de la cinta", però ens és igual, és una situació graciosa, com a mínim per jo.
En sortir de l'institut amb na Clara en vam trobar amb el seu germà petit i ens va demnaar: "Que anau de dol?" i en dir-li que eren coses nostres ens va dir " A val...sou lesbianes ido, a que sí?". En tornar a casa mumare ja no està enfadada, i comença a especular de que es pot tractar."¿Que pasa, han vuelto los nazis o que?, ¿es una apuesta con alguien?, ¿lo lleva más gente o solo tú?, seguro que es algo de clase..." No li dic rés, però descobreix que na Clara també ho duu, ja sap que és de classe...s'apropa a la veritat!
Aquest mateix dia però un amic ens va descobrir. Ens vam trobar i el primer que va dir va ser: "I aquesta cinta? Ah! segur que és un experiment de classe de filosofia o sociologia...a que es tracta de dur aquesta cinta durant un setmana i no dir-li a ningú el per què?"...ens vam quedar en blanc...es veu que no era un experiment tan original (jaja), però li vam dir que no, que eren coses nostres...però ja sabia que havia encertat.
19. X. 2007 Divendres
La gent ja no ens demana tant, pareix que es van avessant, tot i que ens reprotxen continuamen no contar-lis. És divendres horabaixa i l'horabaixa sortim a fer una volteta per Palma. Sóm tres que duim la cinta en el grupet, i tots els conegut s'aturen i ens demanen perquè ho duis...quan ens troben totes soles ens demanen si sóm les capitanes d'algun lloc o les delegades... a tot això la resposta seguiex senta la mateixa "Res, coses meves". Na Laura Amengual se'n recordà d'un experiment sobre la marginació que haviem de fer l'any passat a filosofia, però que al final no hi hagué temps, i ho diu "Segur que això és cosa de'n Guillem...", però no li deim res. Fins hi tot gent ens va demanara amem si era una nova moda!.
20. X. 2007 Dissabte
Un dia més amb la cinta, comença a ser cansat. La gent que vaig veure divendres amb la cinta i em trona a veure dissabte amb ella es queda extranyat i seguiexen insistint, però res de res. A casa ja ho tene assimilat...mumare només em va dir "¿Aún con eso?...estás loca..."
21. X. 2007 Diumenge
Avui arriba la meva germana de viatge, així que em veurà encara amb la cinta. Quan arribà em mirà extranyada i digué "Que vos heu tornat falagistes o què?", crec que va ser la pregunta que més hem va impactar... i mumare li va respondre que no insistís, que a ella no li havia dit.
20. X .2007 Dilluns
Amb les preses dels dilluns m'oblid de la cinta a casa, alomillor ha havia una mica d'intenció del meu subconcient, és cansat haver d'estar pendent de portar allò. La gent hem demana perquè no ho duc i jo "res, es que...res".
21. X. 2007 Dimarts
Avui sí que m'he enrecordat de posar-me-la. La gent s'extranya de que la dugem un dia si i un no...perquè la Clara també se lla oblidada, i ens demanene amem si ens anam turnant la cinta...
22. X. 2007 Dimecres
És el darrer dia de dur la cinta i m'he quedat dormida...abans de sortir m'he canviat de jiqueta perque plovia...i la cinta s'ha quedat a l'altre...així que me tornat a oblidar la cinta. És el darrer dia i no la duc...
Conclusions
Amb aquesta (qüasi) setmana de portar la cinta he experimentat i sentit moltes coses. Al principi em sabia greu ni poder dir-li a la gent per què duia aquella cinta, em sabia greu haver de ser tan brusca i cautelosa amb les meves contestacions; però després em vaig adonar que no era just que jo els hi hagués d'explicar el perquè d'una cosa que és així i punt, la gent no podia acceptar una cosa sense tenir "fonaments", sense saber exactament que era; m'enfadava al veure com la gent es molestava al no rebre una resposta que els hi resolgués els dubtes.
També experimentes un cert rebuig, fins hi tot per part d'un mateix per haver d'anar amb una marca tan distintiva, ets senties diferent als altres, o millor dit, els altres et feien sentir diferent, i malament per això. Era com si els preocupés no poder ficar-mos dins d'un grup perqué no sabien de que és tractava relament .
Han estat reaccions molt extranyes i diferents depenent de la persona i la relació que tenc amb ell o ella. Ha tingut els seus punt gracioses i d'altres no tant. Però realment l'he trobada un experiència molt interessant i m'ha deixat veure en una petitíssima porció el que deuen de sentir els rebutjats pel col·lectiu, els marginats socials, ser discriminat per alguna cosa que és així i no la pots canviar, perquè durant aquella setmana la cinta erem noltros, no una cosa independent i estavem marcats constantment per ella.
La cinta groga
Inés Sobertas Marín 2n Batx A