El Projecte Educatiu de Centre

Consta de dos edificis. Un d'ells, el que acull l'alumnat d'ESO i batxillerat, està situat en un extrem de la barriada de Son Gotleu. Limita per la part posterior amb la Via de Cintura Est, als costats per dos solars i té l'entrada pel carrer Joan Coll (és l'únic edifici que té entrada per aquest carrer). L'altra edifici està situat a l'Avinguda del Cid de Son Ferriol, entre els nuclis urbans de Son Ferriol i el Pla de na Tesa, a la finca rural de Son Roca.

Son Gotleu és un barri que va sorgir a la perifèria de Palma al voltant dels anys 60-65, inici del boom turístic, per cobrir les necessitats de vivenda dels treballadors que arribaren per fer feina, bàsicament, al sector de la construcció i de l'hoteleria.

Actualment aquest nucli es troba integrat a l'àrea urbana de la ciutat i comunicada regularment mitjançant el transport públic amb la zona centre de Palma.

El barri està densament poblat amb famílies nombroses que viuen a pisos de dimensions reduïdes, molts d'ells de protecció oficial. Malgrat que gairebé tots els habitants de Son Gotleu viuen al barri des de fa anys, o fins i tot molts han nascut aquí, la gran majoria de residents són castellanoparlants, tal vegada, perquè durant anys aquest barri ha estat un nucli aïllat cultural i socialment de la resta de la ciutat.

L'emplaçament del centre en un extrem del barri provoca que en siguin contigües altres barriades de recent expansió: Es Rafal Vell i Nou, Es Vivero i la zona del carrer Reis Catòlics. Aquestes tres zones han crescut a partir d'un petit nucli antic de casetes baixes i tradicionals. La seva morfologia és molt heterogènia, tant per la tipologia de vivendes com per la composició dels seus habitants, ja que trobam grups de famílies joves, noves al barri, al costat de grups d'habitants amb arrels a la zona, a més de gent de Palma que ha comprat cases antigues, que han rehabilitat per fugir del centre de la ciutat.

A la zona trobam altres centres educatius a més del nostre. Per una banda, hi ha la xarxa de centres públics de Primària (CP Joan Capó, CP Es Pont, CP Gabriel Vallseca, CP Rafal Nou, CP Rafal Vell i CP La Soledat); i per altra, una sèrie de centres concertats tant de l'etapa primària com de la secundària, inclosos els batxillerats i cicles formatius, que suposen un greu inconvenient per a la nostra expansió educativa i acadèmica com a centre de Formació Professional i de Batxillerat. Tot i així el nostre esperit és el de millorar la qualitat de la nostra tasca educativa i ampliar l'oferta de batxillerats i cicles formatius.

Quant als serveis que s'ofereixen a la zona, es disposa d'un polisportiu de gestió municipal, d'un centre de salut, d'un servei permanent de Policia Local i recentment s'ha inaugurat un Centre Cultural a la barriada. La zona més comercial es troba als carrers Indalecio Prieto, Reis Catòlics i Metge J. Darder, amb prou comerços per abastir els habitants del barri. És evident, per tant, la complexitat i la varietat del barri on està situat l'IES Josep Sureda i Blanes.

L'extensió de Son Ferriol de l'IES Josep Sureda i Blanes es troba situat en el terme municipal de Palma. La zona on està ubicada la finca té les característiques pròpies de les zones rurals properes a Palma i que els darrers anys pateixen canvis importants; els espais destinats a l'agricultura es van convertint en zones residencials i en zones de serveis (grans superfícies comercials, hospital...). La majoria del seu alumnat prové d'altres zones de Palma, amb les consegüents dificultats de transport que això implica.

Torna a l'índex

2. Característiques del centre

2.1 Característiques físiques.

L'IES Josep Sureda i Blanes consta, com dèiem, d'unes instal·lacions a Son Gotleu i unes altres a Son Ferriol. L'edifici de Son Gotleu fou construït el 1990 i el de Son Ferriol és un edifici compartit amb altres activitats docents.

Al recinte de Son Gotleu s'hi troba un edifici central envoltat de patis i jardins, amb un gimnàs i un tallers annexes. Dins l'edifici central es disposa de 20 aules grans i 5 petites, més 2 aules d'Informàtica, 2 de Plàstica i 1 de Música. També s'hi troben 4 laboratoris, de Física, Química, Biologia i Geologia, a més d'una Biblioteca, una aula per l'APIMA i un Bar-Menjador. El professorat disposa d'una Sala del Professorat i de 11 Departaments compartits o per especialitats, segons el nombre d'integrants.

A la part exterior es troba un Gimnàs i 2 Tallers, a més de 4 pistes esportives, dues zones ajardinades, un aparcament per motos i dos per cotxes.

A l'extensió de Son Ferriol es disposa de 3 aules, pistes esportives, vivers, umbracle i hivernacle, on s'imparteixen els cicles formatius de Jardineria i Explotacions Agrícoles Intensives, i la Garantia Social d'Operaris de vivers i jardins.

2.2 Característiques del professorat.

Composen el Claustre de l'IES uns 70 professors i professores, dels quals uns 8, segons els anys, imparteixen les classes a l'extensió de Son Ferriol. Des de que assumírem la docència del primer cicle de la ESO, ara ja fa uns anys, s'han anat incorporant a la plantilla mestres procedents de diverses escoles públiques que imparteixen classe a aquest nivell junt amb professorat de secundària. Podem afirmar sense dubte, que la seva integració ha resultat senzilla i molt profitosa.

La gran majoria del professorat té destí definitiu al centre ja fa uns anys i per tant coneix bé la seva idiosincràsia. Aquest fet ens permet confiar en que aquest PEC té bona part de les condicions necessàries, pel que fa al professorat, per complir-se amb la desitjable coordinació docent.

El Departament d'Orientació es composa d'una Psicòloga, dues Professores de Pedagogia Terapèutica, tres professors/es d'Àmbit, una Logopeda i una Treballadora Social (actualment a mitja jornada) i dues professores de Garantia Social.

L'Equip Directiu està format per un Director, un Cap d'Estudis, una Secretària, dos Caps d'Estudis Adjunts. Es veu com desitjable que, pel bé de la coordinació de tots els aspectes docents del centre, el responsable de les activitats complementàries i extraescolars i la orientadora participin al manco a una de les reunions setmanals de l'equip directiu.

2.3 Característiques institucionals.

A l'IES Josep Sureda i Blanes s'imparteixen totes les etapes de l'Educació Secundària Obligatòria, els dos cursos dels Batxillerats de Ciències de la Naturalesa i de la Salut i d'Humanitats, els Cicles Formatius de Jardineria i Explotacions Agrícoles Intensives i la Garantia Social de d'Operaris de vivers i jardins.

El centre és obert des de les 7:45 del matí fins a les 20:00 de l'horabaixa. L'horari de les activitats lectives és de les 8 hores a les 15 hores, excepte el dimecres que és de les 8 a les 13 hores. Els períodes lectius són de 55 minuts i hi ha dos esplais, un de 20 i un altre de 15 minuts. L'horabaixa l'alumnat pot participar en les diverses activitats complementàries, tant educatives com culturals o esportives, que s'organitzen cada curs, com treballar a la Biblioteca del centre, on poden consultar llibres, usar els ordinadors i fer consultes a Internet.

Hi ha un servei de menjador que ofereix un dinar equilibrat per als alumnes a un preu molt assequible. El dinar se serveix a les 15 hores excepte el dimecres que se serveix a les 14.

Està constituïda des de 1990 l'Associació de Pares i Mares de l'IES Josep Sureda i Blanes, que participa activament en l'organització del centre.

Al curs 2000-01 es constituí l'Associació d'Alumnes per tal de dinamitzar i donar autonomia a les seves iniciatives.

El centre forma part del Projecte Xarxipèlag i, per tant, compta amb la dotació pròpia d'aquest projecte.

3. Característiques de l'alumnat

El centre té, des de ja fa uns anys, alumnes de tots els nivells d'ESO, a més dels alumnes de Batxillerat (les modalitats de Ciències de la naturalesa i de la salut i d'Humanitats i Ciències Socials) i els de la família Agrària (Cicles Formatius de Jardineria i d'Explotacions Agrícoles Intensives i Garantia Social d'Operaris de vivers i jardins).

El nombre total d'alumnes fluctua entorn dels 550, distribuïts entre els diferents nivells d'ESO, batxillerat i la família agrària.

L'alumnat, com a la resta dels instituts públics, té un perfil molt heterogeni, un fet especialment relevant a la secundària. És sabut que la universalització de l'ensenyament fins els 16 anys (sovint fins més tard) ha suposat la fi de les classes homogèneas on l'alumnat s'adaptava al professor, al mètode tradicional. Avui en dia, impera la diversitat.

Dins una mateixa classe existeixen àmplies diferències de rendiment acadèmic entre els alumnes, tradicionalment atribuïts a les seves aptituds o al seu entorn sociofamiliar. Més enllà d'aquesta polarització de causes del rendiment escolar, podríem dir que les variables que el determinen són: les capacitats intel·lectuals, la personalitat, els interessos professionals, els hàbits d'estudi, el clima escolar i el clima familiar (aspecte dins el qual destaquen especialment les expectatives dels pares). Obviament, i en distints graus, aquestes variables actuen a la vegada, la qual cosa fa de l'educació un procés complex, on moltes persones es veuen implicades.

A aquest panorama cal afegir un fenòmen recent de gran importància, com és l'arribada d'alumnat nouvingut procedent d'altres cultures i ,sovint, amb desconeixement complet de les nostres llengües. A ningú escapa que aquest fet colma la heterogeneïtat que un grup d'alumnes pot tenir.

Descrit el marc general, al nostre institut tenen especial influència algunes circumstàncies sobre les que cal centrar els esforços: els hàbits d'estudis dels alumnes, que han de ser conscients de la importància de l'esforç que requereix l'estudi, i la col·laboració amb els pares i mares, amb els quals cal crear canals de comunicació eficients per tal de lograr que s'impliquin en el procés educatiu dels seus fills i millorin les seves expectatives acadèmiques. En aquest sentit, comptar amb una APiMA activa i motivada com la que tenim, serà fonamental per generalitzar la implicació que ja bastants pares i mares demostren en l'educació dels seus fills.

Obviament, crear un bon clima escolar i unes directrius pedagògiques adequades és de gran importància per millorar el rendiment escolar. Aquest PEC preten ser la primera eina en aquest sentit. Aixi mateix destacar la relevància que pot tenir per crear aquest clima escolar una oferta de serveis i d'activitats extraescolars que faciliti la identificació que l'alumnat faci del centre amb un lloc de formació.

TRETS D'IDENTITAT

L'IES Josep Sureda i Blanes es defineix pels següents trets d'identitat:

1. Ser un centre públic i aconfessional que pretén formar, a través de l'acció docent, persones educades en valors democràtics que s'integrin a la societat a partir del màxim desenvolupament de la seva personalitat i de les seves capacitats físiques i intel·lectuals.

2. Promoure els valors necessaris per formar ciutadans responsables i participatius, tal com: la tolerància i el pluralisme ideològic; la solidaritat, com a forma de compensar les desigualtats i la discriminació; la coeducació, com un procés per eliminar les discriminacions envers la dona; la cooperació, a més de l'esperit de superació personal, com a forma de treball front a la competitivitat entre uns i altres; i el respecte cap el medi ambient i l'entorn, com a forma de respecte cap a un mateix i els altres.

3. Ésser, com institució, sensibles als esdeveniments socials i culturals, i fomentar en l'alumnat reflexions, accions i actuacions que els creïn vincles amb la societat que'ls envolta.

4. Usar la llengua catalana com a llengua vehicular de comunicació interna i majoritària d'ensenyança, tot i cercar l'assoliment d'una bona competència lingüística de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma i ser sensibles a les característiques de l'alumnat nouvingut d'altres països.

5. Fomentar la defensa i el coneixement del patrimoni de la nostre comunitat.

6. Seguir una línia metodològica caracteritzada per:

a) Educar en funció de les capacitats de les persones, atenent les seves particularitats individuals i culturals.

b) Basar el procés d'ensenyament-aprenentatge en una metodologia activa, que parteix dels coneixements inicials de l'alumnat i que el faci partícep de tot el procés.

c) Cal, per tant, ensenyar a pensar, a partir del foment de la curiositat, de l'hàbit de lectura i de l'ús de les estratègies necessàries per recollir informació i aconseguir així formar persones crítiques i lliures.

d) Fomentar el treball cooperatiu entre els Departaments Didàctics i dins Equips Docents per tal d'unificar criteris metodològics i hàbits de convivència i estudi per a cada nivell.

e) Donar una visió integradora del saber, potenciant plantejaments globalitzadors.

f) Oferir uns ensenyaments actualitzats i preparar els estudiants en les noves tecnologies de la informació i la comunicació per tal d'afrontar amb garanties d'èxit un futur laboral.

7. Fomentar la participació de tots els estaments (professorat, pares i mares i alumnat) de la comunitat educativa en la tasca de respectar i de dur a la pràctica aquests trets d'identitat, a partir d'un model de gestió transparent.

POLÍTICA DE QUALITAT

L'IES Josep Sureda i Blanes ha definit la qualitat com a part fonamental de la seva política i de la seva estratègia i ha definit el seu sistema de gestió cap a la millora a partir de models basats en la qualitat.

Són referents el sistema d'assegurar la qualitat basat en la Norma UNE-EN ISO 9.001:2000 i el Model Europeu de la Gestió de la EFQM

Més en concret, el nostre centre ha adoptat la qualitat com una filosofia d'actuació que s'identifica amb les següents directrius:

- El treball ben fet i la millora contínua de les nostres activitats i dels nostres serveis.

- Tenir presents als alumnes, al personal del centre i als grups d'interès escoltant-los i procurant satisfer les seves expectatives.

- Aplicar metodologies actives i adequades a la diversitat de l'oferta educativa.

- Potenciar la col·laboració i la participació en programes vinculats a la nostra realitat i a la conservació del nostre entorn físic, social i cultural.

- L'adopció de metodologies de treball basades en la cultura de la evidència, la gestió a partir de dades i la preponderància del terball en equip.

- La gestió dels processos orientada a la millora contínua mitjançant la planificació, el desenvolupament i la revisió i millora d'aquests.

- La millora dels resultats definint els indicadors i objectius i avaluant el nivell de consecució dels mateixos.

- Fomentar el coneixement de la llengua i de la cultura de les Illes Balears.

Aquestes directrius es desenvolupen a partir dels següents processos i projectes:

Implantació i desenvolupament d'un sistema de la qualitat segons UNE-EN ISO 9.001:2000

Mesura i anàlisi periòdic de la satisfacció dels clients.

Revisió del sistema de gestió i actualització periòdica dels processos.

Auditories internes i externes del sistema de gestió de la qualitat.

Així mateix aquesta política es desenvolupa en els plans anuals a través de la formulació i el compliment dels objectius. Els objectius del centre seran quantificables i mesurables a través d'indicadors i tots ells constituiran els objectius de qualitat. El compliment d'aquests s'avaluarà periòdicament .

El compromís amb el sistema de qualitat afecta a tot l'Institut. Tots tenim el compromís de complir amb els requisits establerts en el sistema de gestió de la qualitat, així com participar activament en la millora de la qualitat i de la gestió, i en aconseguir els objectius institucionals.

Aquesta política es durà a la pràctica a partir dels següents objectius separats en cinc grans eixos:

ALUMNAT.

- Millorar el rendiment acadèmic.

- Reduir l'absentisme escolar.

- Millorar la puntualitat de l'alumnat.

- Millorar la neteja dels espais comuns (pati, aules, ...)

- Possibilitar l'ús de mitjans informàtics des de cada una de les assignatures.

- Millorar l'ambient físic i els espais de l'Institut.

PROFESSORAT.

Es fomentarà la coordinació docent. La política educativa s'ha de desenvolupar a través de l'adequada interconexió entre els següents equips:

- Comissió de Coordinació pedagògica ( CCP)

- Departaments didàctics.

- Equips docents.

- Equips de millora .

- Equips de projectes.

GESTIÓ I MILLORA

A més dels dos darrers objectius que apareixen a l'apartat de l'alumnat i de la coordinació docent.

- Implantar progressivament el sistema de gestió per processos.

- Resoldre SQR

- Potenciar equips de millora i projectes d'innovacions.

COMUNICACIÓ I DIFUSSIÓ.

- Facilitar l'accés de les famílies al centre i a tot tipus d'informació.

- Tenir actualitzada la pàgina web del centre.

- Donar a conèixer el menjador i les activitats d'horabaixa.

- Donar a conèixer el projecte de qualitat a tots els estaments.

- Donar a conèixer l'oferta educativa i de serveis del centre.

ENTORN SOCIAL I FAMILIAR

- Facilitar l'accés de les famílies al centre i a tot tipus d'informació que promogui el seu compromís amb la formació dels seus fills.

- Potenciar la implicació dels serveis socials de la barriada amb programes específics.

- Potenciar la implicació, participació i col·laboració de les famílies en l'educació dels seus fills, tant de manera individual com a través de l'APIMA i altres institucions.

DECLARACIÓ DE MISSIÓ

MISSIÓ

El projecte de l'IES Josep Sureda i Blanes és:

Prestar un servei que satisfaci les necessitats i aspiracions de l'alumnat i de les seves famílies, impartint un ensenyament de qualitat, un servei educatiu obert a les innovacions i requeriments de la comunitat escolar i social, que tengui en compte les peculiaritats individuals dels alumnes , els possibiliti desenvolupar-se a nivell personal, els permeti progressar en el mon acadèmic i els prepari per a la vida adulta.

Els valors que el nostre Institut considera adequats per fomentar i potenciar són:

Pensament reflexiu: actitud curiosa, crítica i investigadora.
Convivència en la diversitat.
Esforç, responsabilitat i esperit de superació.
Assumpció de responsabilitats i funcions
Sensibilitat i responsabilitat envers el medi ambient.
Participació democràtica i plural fomentant la cooperació i la consciència cívica.
Comunicació fluida que permeti resoldre conflictes de forma dialogada.
Actitud saludable davant la vida: tant física com mental.

La Visió d'IES Josep Sureda i Blanes és:

Ser una escola de qualitat perquè dona la millor resposta possible a les necessitats de tot l'alumnat.
Millorar de forma contínua la gestió i organització del centre.
Crear un clima agradable que permeti un ambient de treball adequat en totes les activitats del centre.
Ser una escola democràtica, participativa i dialogant.
Fomertar relacions amb altres centres educatius i altres entitats.

OBJECTIUS

«A mi m'interessa la investigació [...], a mi m'interessa el saber, m'interessa conèixer el món, però sobre tot m'interessa la vida, m'interessa la felicitat.»

Aristòtil

Hem volgut recordar aquestes paraules d'Aristòtil per la seva bellesa i per la concreció en què recolleixen els objectius de la tasca educativa.

Probablement la majoria d'ensenyants estarien d'acord en què l'objectiu principal de l'educació és ensenyar a pensar. Precisament avui en dia on tenim a l'abast tanta informació, cal remarcar la importància de la raó, de la formació, com a eina per usar i desxifrar la informació. La raó, la capacitat d'aprendre ens fa autònoms, lliures. L'essència de l'educació és crear una veu personal en cada un dels nostres alumnes, és insuflar interès per aprendre.

Una raó merament racional però no raonable seria inhumana. Raonar és també escoltar. L'ensenyament d'una cultura moral, d'uns valors democràtics, de la tolerància, és també un objectiu primordial.

Entenem que aquesta introducció quedaria incompleta sense una referència als hàbits, a la capacitat de treball i de superació personal que han d'assumir els alumnes com un objectiu més.

Amb aquesta introducció hem volgut resumir l'esperit dels objectius educatius que ens proposam, emmarcats en cinc àmbits que tot seguit detallam.

1. Àmbit curricular

1.1 Capacitats generals que pretenem assoleixin els alumnes.

v Aconseguir un desenvolupament òptim de la personalitat i les capacitats físiques i intel·lectuals dels alumnes tenint en compte les seves possibilitats reals.

v Desenvolupar la capacitat de tractar la informació, a partir del foment de la curiositat, de l'hàbit de lectura, de la identificació i resolució de problemes i de l'ús de les estratègies necessàries per recollir informació i així aconseguir formar persones crítiques i lliures.

v Facilitar als alumnes l'adquisició dels coneixements generals i específics de totes les àrees.

En aquest punt haurem de ser capaços d'ajustar-nos a la comprensivitat que caracteritza l'ESO i a la vegada procurar que l'alumnat que faci Batxillerat ho faci amb garanties d'èxit.

v Formar-se una imatge ajustada de si mateixos, de les característiques i possibilitats pròpies i desenvolupar activitats de forma autònoma i equilibrada, valorant l'esforç i la superació de les dificultats.

v Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants.

v Usar el diàleg i els acords com a mitjans més importants per a viure dins una comunitat.

v Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats i adoptar judicis i actituds personals en relació a aquests.

v Conèixer la nostra tradició i patrimoni cultural i ser capaços d'usar la llengua catalana com a llengua vehicular.

v Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic, valorar les repercussions que hi tenen les activitats humanes, i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora.

v Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a la salut individual i col·lectiva dels actes i de les decisions personals.

v Aconseguir una formació completa en l'ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

v Valorar el domini de les llengües estrengeres com a mitjà de comunicació amb les persones i coneixement d'altres cultures.

1.2 Línies metodològiques

v Ensenyar (sobretot a l'ESO) en funció de les capacitats de les persones, atenent les seves particularitats individuals i culturals.

v Fomentar el treball en equip del professorat, tant entre els departaments didàctics com dins els equips docents.

v Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupin la iniciativa i la creativitat.

v Donar una visió integradora del saber, potenciant plantejaments globalitzadors.

v Estructurar una adequada atenció a la diversitat: diversificació curricular, grups flexibles, adaptacions curriculars, reforços, acollida lingüística,etc.

v Potenciar l'ús del català com a llengua vehicular i vertebradora de l'ensenyament.

v Fomentar l'autoaprenentatge fora de l'escola.

v Donar el màxim suport a la tasca dels tutors.

v Fomentar el compromís dels pares amb la tasca docent.

v Proporcionar una orientació acadèmica i professional a l'alumnat.

2. Àmbit institucional

2.1 Model de gestió interna

v Possibilitar la participació real i efectiva de tots els membres de la comunitat educativa en l'activitat institucional.

v Aconseguir, mitjançant les estructures de participació previstes per la llei, un clima institucional de cooperació.

v Desenvolupar en els alumnes el sentit de la responsabilitat a través de la participació en les decisions que els afectin.

v Fomentar la identificació de tots els membres de la comunitat amb el projecte educatiu del centre.

v Fomentar l'intercanvi d'experiències pedagògiques entre els departaments dins el centre i amb altres centres, per tal de millorar la tasca docent.

v Facilitar i donar suport a la participació del professorat en activitats de formació permanent i en projectes educatius de tota mena que puguin millorar la tasca docent del centre.

v Procurar el funcionament d'una escola de pares.

2.2 Projecció externa del centre

v Aconseguir que el centre sigui valorat per la comunitat a la que atén i per tota la ciutat tant per la seva tasca docent com per a les activitats extraescolars que es facin l'horabaixa.

v Sol·licitar el màxim d'ajuda en tots els àmbits (materials i humans) a la Conselleria d'Educació, dins un clima de relació constructiva i respectuosa.

v Facilitar la participació del professorat i de l'alumnat en projectes educatius de tot tipus proposats per altres institucions.

3. Àmbit administratiu

v Aconseguir un model de gestió transparent que faciliti la participació de tota la comunitat educativa en el funcionament del centre.

v Executar una gestió econòmica clara i transparent a l'abast de tots els òrgans competents d'acord amb la normativa actual.

v Rendabilitzar l'ús dels mitjans i recursos del centre.

v Agilitar els aspectes burocràtics que acompanyen la tasca docent a partir de la informatització de la gestió i el suport administratiu als professors i especialment als tutors.

v Facilitar l'ús dels espais del centre a l'APiMA i a l'Associació d'Alumnes.

4. Àmbit de recursos humans

v Aconseguir la implantació, el respecte i l'observança del reglament de règim intern.

v Aconseguir un ambient propici per a la bona convivència, basada en el respecte a cada un dels membres d'aquesta comunitat escolar.

v Facilitar el treball de l'APiMA i de l'AA i de tots aquells voluntaris o monitors que duguin a terme alguna activitat al centre.

v Donar suport a la tasca docent del professorat i a la seva autoritat davant l'alumnat en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

v Aconseguir el respecte i el bon ús de les instal·lacions escolars, dels mitjans i dels recursos del centre per part de l'alumnat.

5. Àmbit dels serveis

v Considerar les activitats extraescolars com una continuació en la formació de l'alumnat.

v Oferir un servei de menjador.

v Oferir un servei de biblioteca on a més d'estudiar i consultar llibres els alumnes puguin usar els ordinadors i internet com a eines educatives.

REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

1. Estructura organitzativa

1.1 Òrgans de govern

Les seves funcions venen marcades pel que diu la LOE i el Decret 120/2002, de 27 de setembre, reglament orgànic dels instituts d'educació secundària.

1.1.1 Unipersonals

Els òrgans unipersonals al nostre centre són un/a Director/a, un/a Cap d'Estudis, un/a Secretari/ària i dos Caps d'Estudis Adjunts, que conformen l'Equip Directiu. Les seves funcions venen marcades pels articles 27 a 41 de l'esmentat Decret. En el nostre centre i donada la importància que li donam al funcionament del departament d'orientació entenem que el/la cap d'aquest departament ha de formar part de l'equip directiu a tots els efectes de gestió de centre.

Per tal de coordinar les seves funcions i prendre decisions respecte del funcionament del centre es reuniran dues vegades a la setmana. A una d'aquestes reunions assisteixen, a més, el/la Cap del Departament d'Activitats Extraescolars i Complementàries, l'Orientador/ora i un representant dels Cicles Formatius d'Agrària. És convenient a l'hora de confeccionar els horaris establir unes hores de reunió setmanals entre els membres de l'Equip Directiu i els Departaments d'Orientació i Extraescolars per tal de fer un seguiment dels seus programes o activitats.

Es considera bàsic garantir la cohesió entre els membres de l'Equip Directiu i la comunicació entre aquests i els distints sectors de la comunitat escolar i les seves organitzacions representatives.

1.1.2 Col·legiats

Venen regulats pels articles 8 a 26 de l'esmentat Decret.

v Consell Escolar

El Consell Escolar és l'òrgan de participació dels diferents membres de la comunitat educativa i el principal òrgan de decisió del centre i estarà compost per:

§ El Director/a

§ La Cap d'Estudis

§ La secretarària (amb veu però sense vot)

§ 3 representants dels pares i mares (un dels quals serà de l'APiMA)

§ 3 representants de l'alumnat

§ 6 representants del professorat

§ un/a representant del personal no docent i

§ un/a representant de l'Ajuntament

El Consell Escolar renova la meitat dels seus membres cada dos anys (en el nostre cas els anys senars).

Les reunions d'aquest Consell Escolar serà dins un horari que permeti la màxima assistència dels seus membres. Tots els Consells Escolars han de ser convocats pel Director/a amb una antelació mínima d'una setmana. Podran convocar-se reunions extraordinàries amb una antelació mínima de 48 hores.

El Consell Escolar tendrà les següents comissions:

§ Comissió de convivència, formada per:

o Director/a

o Cap d'Estudis

o Secretari/ària

o Representant del professorat

o Representant dels pares i mares

o Representant de l'alumnat

Per tal d'agilitar la resolució dels conflictes i els actes contraris a les normes de convivència el Consell Escolar delega les següents competències a la Comissió de convivència:

1. Resoldre els Expedients disciplinaris que el Director presenti.

2. Prendre les mesures oportunes respecte de temes cojunturals (vagues, indisciplina, etc.) que sigui urgent tractar.

3. De totes les reunions s'aixecarà acta i es comunicarà al pròxim Consell Escolar.

§ Comissió Econòmica, formada per:

o Director/a

o Secretari/a

o Representant del professorat

o Representant dels pares i mares

o Representant de l'alumnat

Aquesta comissió serà informada da cada un dels comptes de gestió prèvia celebració del Consell Escolar i, quan aquest l'hi encomani s'encarregarà d'aportar pressupostos.

§ Comissió de relacions exteriors, formada per:

o Director/a

o Dos representants del professorat

o Dos representants dels pares i mares

o Representant de l'alumnat

Les funcions d'aquesta comissió són:

1. Representar el centre i defensar els interessos de tota la comunitat educativa davant institucions com l'Ajuntament, la Conselleria, etc.

2. Dissenyar i fer el seguiment d'estratègies per aconseguir més prestigi del centre cara a l'exterior.

v Claustre

La composició, funcionament i competències del Claustre venen regulades pels articles 23 a 26 de l'esmentat Decret.

El Claustre està constituït per la totalitat del professorat que presta servei al centre i presidit pel Director/a, i té la responsabilitat de planificar, coordinar i decidir sobre tots els aspectes educatius del centre.

El Claustre es reuneix, com a mínim, una vegada al trimestre i una al principi i al final de curs.

Té les competències de formular propostes per al projecte educatiu i la programació general anual, de establir criteris per l'elaboració del projecte curricular, aprovar-lo, avaluar-lo i modificar-lo.

Algunes de les competències principals són les d'analitzar i valorar l'evolució del rendiment general de l'institut a través dels resultats de les avaluacions, aprovar els criteris per la confecció dels horaris de l'alumnat i del professorat, aprovar el calendari d'avaluacions i d'activitats docents i promoure iniciatives pedagògiques.

En aquest centre consideram que el claustre és l'eix vertabrador del funcionament del centre i, per això, és necessari que estigui informat de tot el que succeeix i participi en les decisions importants.

1.2 Òrgans de coordinació docent

1.2.1 Departament de orientació

Està format per l'orientador/a, professorat de pedagogia terapèutica, d'atenció a la diversitat , professorat d'àmbit, de logopèdia i de treball social i professorat de Garantia Social (professor tècnic i mestre de formació bàsica).

Té la funció d'organitzar, en col·laboració amb els tutors, l'orientació educativa, psicopedagògica i professional del centre. A més, elabora el Pla d'Acció Tutorial i proposa criteris i procediments per realitzar les adaptacions curriculars.

Col·labora amb el professorat en la prevenció i la detecció de problemes d'aprenentatge i de conducta. A més, participa en la confecció del consell orientador sobre el futur acadèmic i professional dels alumnes de 4t d'ESO.

S'encarrega també d'elaborar i dur a terme els programes d'atenció a la diversitat, això és: diversificació curricular i educació especial.

Imparteix la Garantia Social en la modalitat d'Iniciació professional de jardineria.

Depenent de les necessitats d'acollida lingüística de l'alumnat nouvingut s'encarregarà del taller de llengua (si compta amb la dotació de professorat suficient) o bé coordinarà, sempre que sigui possible, l'atenció que els distints departaments puguin dedicar a aquesta acollida.

1.2.2 Coordinació d'activitats complementàries i extraescolars

Està compost per un/a professor/a, que n'és el seu cap, i pel professorat i alumnat de cada activitat concreta.

Té les funcions de: elaborar el programa anual d'activitats complementàries i extraescolars, on es recolliran les propostes dels departaments didàctics; promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració amb el claustre, la Junta de Delegats i l'APiMA; i coordinar l'organització dels viatges d'estudis.

1.2.3 Departaments didàctics i de Família Professional

Són els òrgans bàsics encarregats d'organitzar i desenvolupar les ensenyances pròpies de les àrees, matèries o mòduls que tenguin assignats. Cada departament està integrat pel professorat de l'àrea, un dels quals té el càrrec de cap de departament.

En aquest centre tenim els següents departaments i subdepartaments:

q Matemàtiques

q Ciències Socials

q Ciències Naturals

q Filosofia

q Llengua catalana

q Llengua castellana

q Anglès

q Llengües clàssiques

q Física i Química

q Educació Plàstica

q Tecnologia

q Música

q Francès

q Educació Física

q Economia

q Religió

q Família Professional Agrària

Els departaments tenen la funció de formular propostes relatives a l'elaboració o modificació del projecte educatiu, el projecte curricular i la programació general anual.

Elaboren per a cada curs la programació didàctica -on han d'establir-se els continguts mínims per superar les diferents assignatures- i la memòria final de les matèries pròpies, d'acord amb les directrius generals de la comissió de coordinació pedagògica.

Tenen també les següents competències: col·laborar amb el departament d'orientació en la prevenció i detecció de problemes d'aprenentatge; elaborar i aplicar adaptacions curriculars pels alumnes que ho precisen; organitzar i realitzar activitats complementàries en col·laboració amb el departament corresponent; i mantenir actualitzada la metodologia didàctica.

1.2.4 Comissió de coordinació pedagògica

Està integrada, al menys, pel director/a -que en serà el seu president-, el/la cap d'estudis, i els/les caps de tots els departaments.

Les seves competències són: elaborar, revisar i modificar el projecte curricular de centre -que serà aprovat finalment pel claustre- amb coherència amb el projecte educatiu; establir directrius generals per a la confecció de les programacions didàctiques dels departaments; fer el seguiment i l'avaluació de totes les activitats i projectes docents de l'institut.

1.2.5 Tutors i equips docents

El/La professor/a tutor/a té les següents funcions: participar en el desenvolupament del pla d'acció tutorial; coordinar el procés d'avaluació del seu grup; facilitar la integració dels alumnes dins el grup; orientar i assessorar els alumnes sobre les seves possibilitats acadèmiques i professionals; intercedir entre els seus alumnes i la resta del professorat del grup o l'equip directiu; informar als pares del rendiment acadèmic i de l'assistència dels seus fills i facilitar la cooperació educativa entre els professors i els pares.

Pel que fa als tutors dels cicles formatius de formació professional, entre d'altres funcions, mantindran una relació periòdica amb el responsable designat pel centre de treball per fer el seguiment del programa formatiu i de les pràctiques de l'alumnat.

Els equips docents o juntes del professorat del grup, coordinats pel tutor, es reuniran segons el que estableix la normativa sobre avaluació, com a mínim un cop a l'inici del curs i un cop cada trimestre per posar les notes, i sempre que sigui convocada pel cap d'estudis.

Les principals funcions de l'equip docent són:

a) Dur a terme l'avaluació i el seguiment global dels alumnes del grup, establint les mesures necessàries per millorar el seu aprenentatge.

b) Establir les actuacions necessàries per millorar el clima de convivència del grup.

c) Procurar la coordinació de les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es proposin als alumnes del grup.

d) Conèixer i participar en l'elaboració de la informació que es proporcioni als pares o tutors legals de cada un dels alumnes.

1.2.6 Comissió de normalització lingüística

Aquesta comissió asserorarà l'equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i manteniment de les activitats encaminades a incentivar l'us de la llengua catalana. La desiganarà la direcció del centre iestarà formada per entre tres i sis membres del claustre, un dels quals serà nomenat coordinador.

1.3 Òrgans de participació de la comunitat escolar

1.3.1 Junta de delegats

Composen la Junta tots els delegats de grup i els representants de l'alumnat al Consell Escolar.

Algunes de les seves funcions són: dur a l'equip directiu propostes per la programació general anual; els delegats informaran als representants del Consell Escolar dels problemes de cada grup i aquests informaran als delegats del que s'ha tractat a les sessions del Consell Escolar; elaborar informes per el consell escolar a iniciativa pròpia o a petició d'aquest; elaborar propostes de modificació del Reglament d'Organització i funcionament; participar de la vida del institucional del centre, per a la qual cosa cal que es mantenguin reunions periòdiques entre algun membre de l'equip directiu i la junta.

La Junta de Delegats té el dret de ser escoltada, quan així ho sol·liciti, pels òrgans de govern de l'institut, respecte de tots els temes que els afectin.

1.3.2 Associació de pares i mares i d'alumnes

Al nostre centre està creada una associació de pares i mares (APiMA) i una associació d'alumnes.

Algunes de les seves funcions són:

a) Fer propostes al Consell Escolar per a l'elaboració del Projecte Educatiu i de la Programació General Anual.

b) Informar al Consell Escolar d'aquells aspectes de funcionament de l'institut que considerin oportuns i, a la vegada, rebre informació del tractat a les sessions del Consell Escolar.

c) Elaborar propostes de modificació del reglament de règim intern.

En el nostre institut l'APiMA participa activament en la marxa del centre des de fa anys, en canvi l'associació d'alumnes és de recent creació i encara no ha consolidat la seva activitat.

2. Regulació de la convivència

2.1 Alumnat

2.1.1 Drets i deures

L'alumnat tendrà els drets i deures que li confereix el Reial Decret 732/1995 (BOE 2 de juny de 1995), dels quals remarcam els següents:

2.1.1.1 Drets

L'alumnat gaudirà dels drets següents:

a) A rebre una formació que asseguri el ple desenvolupament de la seva personalitat.

b) A una avaluació objectiva del seu rendiment escolar, per la qual cosa se'ls informarà dels criteris d'avaluació i de promoció. Així mateix es mantindrà una comunicació fluida amb ells i els seus pares.

c) A rebre orientació escolar i professional.

d) A desenvolupar la seva activitat acadèmica amb les degudes condicions de seguretat i higiene.

e) Al respecte de la seva llibertat de consciència, les seves conviccions religioses i ideològiques.

f) Al respecte de la seva intimitat física i moral, així com de la seva dignitat personal.

g) A participar en el funcionament i en la vida del centre, en l'activitat escolar i en la seva gestió.

h) A elegir els seus representants en el Consell Escolar i els delegats o delegades de grup, i a ser informats pels membres de la Junta de Delegats i Delegades.

i) A la llibertat d'expressió sense perjudici dels drets dels altres membres de la comunitat educativa.

j) A manifestar la seva discrepància per les vies reglamentàries respecte a les decisions educatives que els afectin.

k) A reunir-se a les dependències del centre.

l) A percebre ajudes per compensar possibles carències de tipus familiar, econòmic o sociocultural.

2.1.1.2 Deures

A) L'alumnat ha d'assumir aquest Projecte Educatiu de Centre.

B) L'estudi constitueix el deure bàsic de l'alumnat i es concreta en les següents obligacions:

a) Assistir a classe amb puntualitat i participar en les activitats orientades al desenvolupament dels plans d'estudi.

b) Complir i respectar els horaris aprovats per al desenvolupament de les activitats del centre.

c) Seguir les orientacions del professorat i mostrar-los el degut respecte i consideració.

d) Respectar el dret dels companys i companyes a l'estudi.

C) L'alumnat ha de respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses i morals, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

D) L'alumnat no ha de discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol altre circumstància personal o social.

E) L'alumnat ha de tenir cura del material i de les instal·lacions del centre, ha d'utilitzar-los correctament i ha de respectar les pertinences de tots els membres de la comunitat educativa.

F) L'alumnat té el deure de participar en la vida i funcionament del centre.

G) L'alumnat ha de portar una indumentària correcte i respectuosa, sense símbols i objectes discriminatoris, racistes o xenòfobs.

2.1.2 Organització de l'alumnat

L'alumnat estarà organitzat en grups. Els grups es formaran seguint els criteris aprovats pel Claustre i recollits al Projecte d'Intervenció Educativa.

2.1.3 Normes generals del centre

Horari

Les classes comencen a les 8:00 del matí i acaben a les 15:00 de l'horabaixa, excepte el dimecres que s'acaben a les 12:55 del matí. Cada sessió té una durada de 55 minuts i hi ha dos esplais, un de 20 minuts i un altre de 15. Els inicis i finals de les classes i els esplais són indicats pel so d'un timbre. La distribució és la següent:

8:00-8:55 Primera classe

8:55-9:50 Segona classe

9:50-10:45 Tercera classe

10:45-11:05 Primer esplai

11:05-12:00 Quarta classe

12:00-12:55 Cinquena classe

12:55-13:10 Segon esplai

13:10-14:05 Sisena classe

14:05-15:00 Setena classe

No es pot menjar ni beure a cap espai del centre, excepte el bar i els patis.

No es pot fumar a cap espai del centre.

Entre classe i classe

L'alumnat no podrà sortir de l'aula fins que el timbre hagi sonat. Cal tenir en compte que entre les classes no hi ha temps d'esbarjo.

Els grups que no canvien d'aula esperaran el professor a dins amb ordre i silenci. Només es pot anar al bany durant els esplais.

Si s'ha de canviar d'aula es dirigirà cap aquesta amb ordre i sense perdre temps. El grup esperarà al professor al passadís sense córrer ni tirar empentes. Entre classes no es pot menjar pels passadissos ni anar al bar a comprar.

Durant els esplais

L'alumnat baixarà al pati per les escales properes a les aules, no podent baixar per l'escala reservada al professorat, i sortiran per les portes del hall o entrador. Cap alumne/a podrà quedar-se a l'interior de l'edifici. Aniran al bar per la porta que comunica aquest amb el pati i a la biblioteca a través del bar. Només en el cas d'haver de fer una gestió a la Secretaria o als despatxos de direcció podran travessar el passadís de la Sala del Professorat, previ permís del professor/a de guàrdia o del vigilant de seguretat.

Només l'alumnat de 2n de batxillerat pot estar dins el centre durant l'esplai, exceptuant els dies de pluja i de fred intens en que l'alumnat en general podrà romandre a l'entrada.

Només es poden emprar els banys de la planta baixa.

Totes les bosses, papers, llaunes, restes de menjar, etc. s'han de dipositar als diferents recipients de recollida selectiva de residus que hi ha al pati (contenidors verds generals i contenidors grocs per a llaunes i plàstics) per tal de mantenir unes condicions d'higiene i netedat dignes.

Absència del professorat i sortides del centre

Si passats 5 minuts de l'inici d'una classe el professor no ha acudit a l'aula, el delegat o el subdelegat del grup acudirà a la Sala del Professorat per comunicar-ho als professors de guàrdia. En cap cas l'alumnat baixarà al pati a no ser que se'ls hi doni permís explícit.

Quan un alumne hagi d'abandonar el centre es posarà en contacte amb el professorat de guàrdia de la Sala del Professorat. Si duen l'autorització signada se'ls permetrà sortir i, en cas contrari, es telefonarà a ca seva per a sol·licitar el permís.

2.1.4 Normes disciplinàries

Les normes disciplinàries i les mesures correctores especificades en el nostre ROF s'atenen a la nornativa vigent sobre drets i deures de l'alumnat: RD 732/1995, al seu article 9, i la LOE.

Conductes contràries a les normes de convivència

S'originaran per l'incompliment de les normes de convivència. Tendran la consideració de faltes de disciplina:

a) Arribar tard a classe de forma reiterada.

b) Romandre dins classe sense realitzar les activitats encomenades pel professor.

c) Distorsionar les classes, no respectant el dret al treball i a l'estudi dels companys.

d) Interferir en el normal desenvolupament de les sortides o les activitats complementàries.

e) Fer malbé de forma intencionada o per negligència, les instal·lacions, el material del centre o les pertinences de qualsevol membre de la comunitat educativa.

f) Embrutar les dependències del centre.

g) No seguir les indicacions del professorat i de la resta del personal del centre, quant a les normes de funcionament del centre.

h) Faltar el respecte a qualsevol membre de la comunitat educativa.

i) Menjar o beure a qualsevol espai del centre, excepte el bar i els patis.

j) Fumar a qualsevol espai del centre.

k) Portar mòbils, MP3 o qualsevol altre aparell electrònic a l'interior de l'edifici del centre.

Mesures correctores

Segons la gravetat podran ser preses pel professorat, tutors, caps d'estudis i finalment el director, en qui delega el Consell Escolar, segons l'article 49 de l'esmentat RD, quan es tracti de la pèrdua del dret d'assistència a classe o al centre per un màxim de tres dies.

Els incompliments de les normes de convivència hauran de ser valorats considerant la situació i les condicions personals, familiars i socials de l'alumnat.

A l'efecte de la gradació de les correccions es consideraran circumstàncies pal·liatives:

a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta.

b) La falta d'intencionalitat.

I es consideraran circumstàncies accentuants:

a) La premeditació i la reiteració.

b) Causar dany, injúria u ofensa als companys de menor edat, o els recents incorporats al centre.

c) Qualsevol acte discriminatori respecte a les diferències per raons de sexe, raça, nacionalitat, capacitat econòmica, conviccions morals o religioses, discapacitats físiques o psíquiques, etc.

Es podran corregir els actes contraris a les normes de convivència del centre realitzats en el recinte escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars. Igualment, podran corregir-se les actuacions de l'alumnat que, encara que realitzades fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o a altres membres de la comunitat educativa.

El professorat prendrà les mesures que cregui pertinent dins la seva classe, per la seva pròpia iniciativa o per decisió consensuada de l'equip docent del grup. Quan un alumne no corregeixi el seu comportament (havent estat advertit tres vegades), o per la gravetat del fet, se'l podrà sancionar amb una amonestació per escrit, la qual cosa pot suposar la seva compareixença immediata davant els caps d'estudi o continuar dins la classe si així ho estima el professorat. En tot cas, una còpia de l'amonestació serà lliurada als pares i al tutor.

Des del moment en què un alumne sigui objecte d'una amonestació per escrit se li obrirà una fitxa de seguiment. Les successives mesures preses pels caps d'estudis o pel director segons el nombre d'amonestacions són les següents:

Una i dues amonestacions (a 4t d'ESO, Batxillerat, CF i GS amb una)

a) Pèrdua del dret d'assistència a les properes dues o tres sessions de classe.

b) Pèrdua del dret a compartir el temps del proper esplai amb la resta de l'alumnat.

c) Quedar-se de les 14 a les 15 h a recuperar una hora d'estudi el dia que el seu grup surt una hora abans.

d) Netejar les dependències del centre.

e) Retirada del mòbil o de l'aparell en qüestió, que només serà retornat al pare/mare o tutor/a de l'alumne.

f) Pèrdua del dret de participació als viatges d'estudis, a partir d'una amonestació, a criteri de l'equip directiu i/o equip docent.

Tres i quatre amonestacions (a 4t d'ESO, Batxillerat, CF i GS amb dues)

a) Quedar-se un dimecres de 13 a 14 hores, a més d'un o dos dies de dues a tres.

b) Pèrdua del dret de participació a les sortides complementàries que faci el seu grup durant tot el trimestre.

c) Pèrdua del dret d'assistir al centre un o dos dies.

Cinc i sis amonestacions (a 4t d'ESO, Batxillerat, CF i GS amb tres)

a) Pèrdua del dret d'assistència a classe o al centre entre un i tres dies.

Set amonestacions (a 4t d'ESO, Batxillerat, CF i GS amb quatre)

a) Obertura d'expedient disciplinari.

El procediment de tramitació de l'expedient queda explicat a l'apartat de les mesures correctores de conductes greument perjudicials per a la convivència del centre.

A més d'aquestes sancions, i segons el criteri dels caps d'estudis o del director, se'n poden imposar d'altres:

a) Realització de treballs en horari no lectiu.

b) Realització de tasques que contribueixin a la millora i desenvolupament del centre i a la reparació del dany causat a les instal·lacions.

c) Canvi de grup per un termini màxim d'una setmana.

d) Suspensió del dret d'assistència a classe de determinades assignatures per un període màxim de tres sessions.

Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre

a) Els actes d'indisciplina, injúria u ofenses greus contra els membres de la comunitat educativa.

b) La reiteració, en un mateix curs escolar, de conductes contràries a les normes de convivència (7 amonestacions per escrit (quatre a 4t d'ESO i Batxillerat)).

c) L'agressió física o moral contra els membres de la comunitat educativa.

d) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o sustracció de documents acadèmics.

e) Els danys greus causats al material o instal·lacions del centre pel mal ús intencionat o als bens d'altres membres de la comunitat educativa.

f) Els actes injustificats que pertorbin greument el normal desenvolupament de les activitats del centre.

g) L'incompliment de les sancions imposades.

h) Els robatoris o intents de robatoris de material o bens del centre o de qualsevol membre de la comunitat educativa.

Totes les conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre impliquen l'obertura d'un expedient disciplinari.

Tramitació d'expedients disciplinaris

No podran corregir-se les conductes indicades sense la prèvia instrucció d'expedient que, després d'haver recollit la informació necessària, proposi el director.

Els expedients, acordats per la direcció del centre, seran instruïts per un professor del centre seguint l'ordre alfabètic, exclosos els membres de l'equip directiu, els tutors i el professorat implicat en el cas

La direcció del centre, per decisió pròpia, podrà prendre les següents mesures provisionals:

a) Canvi temporal de grup.

b) Suspensió del dret d'assistència al centre o a determinades classes per un màxim de cinc dies.

La incoació d'un expedient no es pot retardar més de deu dies des de la comissió de la falta. L'instructor disposa de set dies per a la seva tramitació, i el director l'ha d'haver resolt abans d'un mes de la data d'incoació.

Mesures correctores

a) Realització de tasques per a la comunitat educativa en horari no lectiu.

b) Pagar o restituir el valor dels desperfectes causats o del material robat.

c) Suspensió del dret a participar en activitats complementàries o extraescolars.

d) Canvi de grup per a la resta del curs escolar.

e) Suspensió del dret d'assistència a determinades classes per un període mínim de cinc dies i inferior a dues setmanes, realitzant les tasques corresponents a ca seva.

f) Suspensió del dret d'assistència al centre per un període inferior a un mes.

g) Canvi de centre.

2.1.5 Faltes d'assistència i puntualitat

Seguint les Instruccions de la Direcció General d'Ordenació i Innovació de la Conselleria d'Educació i Cultura per les quals es regulen les actuacions dels centres educatius quant a l'absentisme escolar s'estableixen les següents normes:

a) A principi de cada curs s'informarà als tutors dels casos d'absentisme de la seva classe. Aquest establirà contacte amb les famílies per prevenir que l'absentisme continuï.

b) En cada sessió lectiva el professor corresponent passa llista i registra les absències i retards de l'alumnat de cada grup.

c) El tutor o la tutora de cada grup, setmanalment, recull i introdueix al GESTIB les absències (A) i retards (P).

d) Periòdicament, els caps d'estudis adjunts informaran als pares mitjançant sms de les absències i retards, prèvia consulta als tutors/es.

e) Si el nombre de faltes no justificades supera les 14 (equivalent a dos dies lectius), el tutor/a, en primera instància tendrà una entrevista personal amb l'alumne/a per tal de corregir aquesta conducta. També podrà posar-se en contacte telefònic amb la família per assegurar-se que en tenen constància.

f) Si les faltes no justificades arriben a 28 (l'equivalent a quatre dies lectius) es repeteixen les actuacions i es concerta un entrevista amb els pares amb la col·laboració del DO que durà a terme les intervencions oportunes (establint un pla d'intervenció amb l'alumne/a, la família, l'equip educatiu, tutor i els professionals que es considerin adients).

g) Si la situació no es resol, aproximadament a les 42 absències d'haver detectat el problema o la família no vagi a les entrevistes, no justifiqui suficientment les absències de l'alumne, les justificacions no siguin acceptades o aquesta no es compromet a solventar la situació, o incompleixi els compromisos, que en el seu cas, hagués assumit, es comunica al professor tècnic de serveis a la comunitat (treballador social) del centre o s'ha de derivar el cas als serveis socials de l'ajuntament corresponent.

h) Derivació de casos:

- Mitjançant el full de derivació de casos.

- La forma de comunicar-ho serà mitjançant les comissions de feina establertes entre els centres educatius i els centres dels serveis socials corresponents. En el cas que no existeixin aquestes comissions es pot derivar via fax o via telefònica amb acord de reunió amb aquests serveis. Les actuacions realitzades a nivell de centre s'han de reflectir en el corresponent apartat del full de derivació que fa referència a les intervencions fetes per part del tutor/a, Departament d'orientació i equip directiu.

- El centre nomenarà un interlocutor estable, per coordinar-se amb els serveis socials

Retards de l'alumnat a 1a hora

L'alumne anirà a la seva aula, i el professor decidirà es queda a classe o no. El retard ha de quedar registrat al full de faltes d'assistència. En el cas de que l'alumne no es quedi a la seva aula, ha d'anar a la "sala d'estudi". El professor/a de guàrdia ha d'anotar al full aquesta incidència, i l'alumne ha de fer feina durant aquesta hora.
L'alumne ha de portar a ca seva per signar una anotació del retard a l'agenda. Si no ho ha fet el professor/a a l'aula, ho ha d'anotar el professor/a de guàrdia i, en darrer cas, el cap d'estudis corresponent.
Cal fer un seguiment de l'alumnat que arriba tard a primera hora sistemàticament. Aquesta informació es passarà als tutors respectius a la reunió de tutors, per tal de confirmar que la família en té coneixement i prendre les mesures que es considerin oportunes.

Alumnat que arriba tard a classe sistemàticament

Si un alumne arriba tard a classe de forma reiterada, i després de ser avisat continua sense ser puntual, el professor podrà prendre mesures de tipus acadèmic (que afectin a la qualificació de l'avaluació) per tal de corregir aquesta impuntualitat. Així mateix, ha d'informar al tutor/a.

2.1.6 Inassistència a classe per raons generals.

a) L'inassistència a classe de l'alumnat per raons generals (vagues,...) es comunicarà al President del Consell Escolar amb un mínim de 4 dies lectius d'antelació.

b) El Consell Escolar o la Comissió de convivència que tendrà delegada aquesta funció podrà decidir no sancionar aquestes faltes d'assistència, sempre que hi hagi:

b.1) Acord majoritari de les assemblees d'alumnes, de les que s'aixecarà acta.

b.2) Acord majoritari de la Junta de Delegats, de la que s'aixecarà acta.

b.3) Sol·licitud argumentada per part del President de la Junta de Delegats, a la que s'adjuntaran les actes citades.

c) Per resoldre, l'òrgan decisori, tendrà en compte la relació entre les raons generals adduïdes i el fet educatiu, en base als arguments de la sol·licitud.

d) La decisió es comunicarà al President de la Junta de Delegats i a tot l'alumnat, el més tard a les 11 hores del dia anterior a la convocatòria.

e) L'alumnat que vulgui assistir al centre ho podrà fer, organitzant-se activitats de repàs i/o reforç durant tota la jornada lectiva.

f) No podrà absentar-se del centre l'alumnat que hagi iniciat aquestes activitats.

g) L'alumnat que hagi decidit no incorporar-se a classe a la primera hora, no ho podrà fer en les successives.

h) S'exceptuen dels dos apartats anteriors els casos documentats per raons mèdiques, familiars o altres, a judici del professorat de guàrdia o tutors.

2.2 Professorat

El marc d'actuació del professorat, més enllà del que estipula la normativa vigent, es basa en el respecte als acords adoptats pel Consell Escolar, pel Claustre i pels altres òrgans de coordinació del professorat: comissió de coordinació pedagògica, equips docents i departaments didàctics.

El professorat ha de conèixer el present reglament d'organització i funcionament del centre. Així mateix, per assolir una bona convivència al centre, ha d'implicar-se activament en la creació i manteniment d'un clima d'ordre i estudi i ha de participar en la mesura que sigui possible en les activitats organitzades per l'institut.

Horari del professorat

a) El control d'assistència del professorat correspon al Cap d'Estudis, que comptarà amb la col·laboració del professorat de guàrdia.

b) La direcció comunicarà al Servei d'Inspecció a principi de cada mes el recull de faltes del mes anterior, que elaborarà el Cap d'Estudis i del qual se n'exposarà una còpia a la Sala del Professorat.

c) Es concediran els permisos per les causes justificades recollides a la resolució del 14 de desembre de 1992. El professorat ha de presentar la "sol·licitud de permís al Director" per escrit i adjuntar els justificants pertinents.

d) Pel que fa a la puntualitat, és essencial pel bon funcionament del centre que el professorat comenci i acabi puntualment les classes, i no deixar que surtin els alumnes de l'aula abans que toqui el timbre. També és necessària la puntualitat a l'assistència a les reunions a les que sigui convocat.

e) És important que les absències o retards previstos es comuniquin amb antelació a caporalia d'estudis, per tal de prendre les mesures oportunes, i es deixi feina preparada per als alumnes als fulls corresponents.

Control de l'alumnat

El professorat controlarà diàriament l'assistència a classe dels seus alumnes. Se seguirà el protocol d'absentisme proposat per la Conselleria pel que fa a la informació que cal donar a la família i el moment en que s'ha de traslladar el cas als Serveis Socials i a Inspecció (Així com s'ha explicat anteriorment).

Pel que fa al manteniment de l'ordre a les classes s'aplicaran les mesures disciplinàries més amunt exposades. Així mateix el professorat evitarà que durant les seves classes es deteriorin les instal·lacions i el mobiliari, que l'alumnat mengi (ni berenars ni llepolies) o begui, i procurarà que quan acabi la classe es deixi l'aula neta i ordenada.

A més de l'ordre a classe i per tal de fer complir les normes de convivència entre classes, i respecte a la cura i neteja de les instal·lacions, el professorat reprendrà aquells alumnes que incompleixin aquest Reglament a qualsevol moment del dia o lloc del centre, i ho farà saber als caps d'estudis si ho considera necessari.

Guàrdies

La funció del professorat en les seves hores de guàrdia de l'horari és mantenir l'ordre general en el centre, amb la col·laboració dels caps d'estudis.

Cal realitzar aquestes guàrdies d'una manera activa, el que significa vigilància permanent del recinte escolar, evitant en tot moment que hi hagi alumnes pels passadissos i prestant especial atenció a qualsevol acte o renou que pugui alterar el normal desenvolupament de les classes.

Quan un professor falti, el professorat de guàrdia anirà el més aviat possible a l'aula del grup i guardarà els alumnes. Si el professor absent ha deixat feina per fer, procurarà que es realitzi i, si no és el cas, procurarà que l'alumnat aprofiti el temps i mantengui l'ordre.

En el cas que el professorat absent tengués classe amb un grup de batxillerat, el professorat de guàrdia passarà llista i, donada la maduresa que se li suposa a aquest alumnat, tendran permís per estar a la seva aula o a la biblioteca.

Si el professorat de guàrdia no té cap grup per guardar, després d'haver-se assegurat que cap alumne queda fora de classe, romandrà a la Sala del Professorat fins l'acabament de la sessió per poder col·laborar amb l'ordre general si es dóna qualsevol incidència.

Alumnes sancionats

Quan un professor imposa una sanció a un alumne, aquest s'ha de presentar a caporalia d'estudis amb el full de sanció emplenat i feina encomanada. El cap d'estudis el podrà enviar a la "sala d'estudi" durant una o vàries sessions lectives i el seu corresponent esplai. El professorat de guàrdia d'aquesta sala ha de registrar l'entrada de l'alumne, assegurar-se que ha passat per caporalia d'estudis, controlar que realitzi les tasques encomanades i mantenir l'ordre i el clima d'estudi.

Guàrdies d'esplai

Durant el temps d'esplai i per mantenir l'ordre general haurà una sèrie de professors de guàrdia. Les seves funcions seran:

Mantenir l'ordre al pati, per la qual cosa passejaran per les diferents zones on es troba l'alumnat (posant especial atenció als racons i/o zones més conflictives). Així mateix, evitaran que l'alumnat accedeixi a la zona d'aparcament de vehicles.

Alumnes accidentats o malalts

Quan un alumne es lesiona o es troba malament, el professorat de guàrdia telefonarà a casa seva per a què els seus familiars es facin càrrec. Si això no fos possible, el professorat de guàrdia acompanyarà l'alumne al centre d'atenció sanitària. Si és necessari un trasllat en cotxe, es farà en taxi, o en cas de gravetat, en ambulància. De tots aquests casos, els membres de l'equip directiu que estiguin de guàrdia, n'hauran d'estar assabentats.

No es donarà cap tipus de medicament dels que es tenguin a la farmaciola, sense un permís per escrit o telefònic dels pares. Davant els dubtes, la decisió es deixarà en mans dels membres de guàrdia de l'equip directiu.

Si l'accident o la malaltia esdevé fora del recinte escolar, en alguna activitat organitzada pel centre, el professor responsable resoldrà la situació amb la màxima premura i demanarà factures de totes les despeses. Així mateix, comunicarà les incidències a la direcció tant aviat com sigui possible.

2.3 Utilització dels espais

Biblioteca

La biblioteca es mantindrà oberta unes hores determinades de l'horari lectiu, preferentment a primeres i darreres hores, i també durant els esplais. D'aquesta obertura s'encarregaran els membres de l'equip de biblioteca i el professorat major de 55 anys (esplais), per tal de dur a terme l'organització d'aquest espai i potenciar el prèstec de llibres. L'alumnat en podrà fer ús durant el temps d'esplai i quan hagi acabat el seu horari de classes, o quan un professor consideri adient fer la classe a la biblioteca.

A l'igual que dins les classes, està prohibit menjar i/o beure dins la biblioteca.

En cap cas, s'utilitzarà com a espai d'esbarjo.

Aules amb vídeo

És un espai d'ús i disponibilitat general per a tot el professorat, però cal comunicar-ho utilitzant el full de reserva que a tal efecte s'exposarà setmanalment a la sala de professorat.

Aules temàtiques

Són els laboratoris i les aules d'informàtica.

Estan assignades als departaments corresponents que són els responsables del seu correcte ús i manteniment. Aquesta responsabilitat passa al professorat, que de manera eventual, necessiti utilitzar aquest espai. Per això haurà demanat el corresponent permís al cap d'estudis i/o als caps de departament, amb antelació i sense perjudicar el funcionament habitual. A la sala del professorat hi ha un full de reserva de les aules d'informàtica.

2.4 Pares i mares

És indubtable, que per obtenir el màxim profit de l'escolarització dels alumnes serà important assolir una col·laboració fructífera entre el professorat i els pares i mares. Per això ja en els trets d'identitat del centre, s'ha recollit l'objectiu d'aconseguir una comunicació fluïda i una responsabilitat compartida en l'èxit acadèmic de l'alumnat.

Dit això, serà útil qualificar i concretar els drets i deures dels pares i mares.

Tenen dret de ser informats dels temes que afecten al desenvolupament acadèmic dels seus fills i filles, i a tantes qüestions com puguin afectar-los, així com a participar en la vida del centre:

Individualment, mitjançant reunions amb els tutors i tutores, i el professorat del seu fill/filla, així com amb els membres de l'equip directiu.
Collectivament, mitjançant la participació al Consell Escolar.
També collectivament, associant-se a les APIMAs.

Els deures dels pares són:

Conèixer el present Reglament i collaborar amb la consecució dels objectius del centre.
Propiciar el compliment del calendari escolar i de quantes normes siguin donades per les autoritats acadèmiques.
Atendre les citacions de l'institut. La direcció certificarà, si s'escau, les visites que coincideixin amb l'horari laboral.
Collaborar amb el centre a l'hora de vigilar i controlar les activitats dels seus fills i filles, facilitant el compliment de les obligacions respecte a l'institut: assistència i puntualitat, respecte, ordre, higiene, compliment de les tasques encomanades, etc...
Justificar responsablement les faltes d'assistència i retards dels seus fills i filles, en els terminis establerts.
Signar els butlletins d'avaluació en el termini de cinc dies lectius a partir del seu lliurament.
Estimular els seus fills i filles respecte a les normes de convivència, com un element més que contribueix a la seva formació.
Per a qualsevol problema relacionat amb els seus fills/filles, visitar en primer lloc al tutor i, si això no és possible o requereixen de posteriors aclariments, parlar amb algun membre de l'equip directiu.

2.5 Personal no docent

El personal no docent té una gran importància a l'hora de que el funcionament del centre sigui l'adequat. La relació entre l'equip i el PND s'haurà de basar en la confiança i l'assumpció de les respectives responsabilitats. Una col·laboració activa es fonamentarà en el reconeixement de les iniciatives que aquest personal proposi respecte a la seva feina, sempre dins el marc de la responsabilitat i la consecució dels objectius d'aquest PEC.

En tot cas, el PND dins el marc dels drets i deures recollits al seu conveni laboral, hauran de conèixer el present PEC i donar suport als seus objectius en la mesura que afecti a les seves funcions.

Guarda de seguretat

Les funcions fonamentals d'aquest, seran la de la vigilància de les instal·lacions i manteniment de l'ordre general, i l'impediment de que les persones que no formin part de la comunitat escolar puguin alterar el normal desenvolupament de la vida al centre.

Aquest, actuarà sempre sota la supervisió d'algun membre de l'equip directiu, a qui s'adreçarà en el cas de que la seva actuació pugui incidir en l'alumnat. O quan tengui algun dubte sobre la seva possible intervenció. En tot cas, es redactarà un protocol on apareguin d'una manera clara les funcions que li corresponen.

Projecte Lingüístic

1. INTRODUCCIÓ

L'objectiu del Projecte Lingüístic del Centre és garantir el domini oral i escrit, per part de l'alumnat, del català i del castellà. Aquest objectiu, si tenim en compte la situació actual sociolingüística, obliga a un suport més decidit de la presència de la llengua catalana.

Precedents. L'any 1992 ja es va demanar autorització a l'Administració per fer l'ensenyament en català i l'any 1995 es va elaborar el primer projecte lingüístic del nostre centre i el 2001 se'n va fer una revisió. Després de cinc anys hem vist la necessitat de revisar-lo i ajustar-lo a les noves necessitats.

El català, llengua d´ensenyament. El castellà té una preponderància social quasi absoluta en la majoria d´àmbits. En una situació lingüística d´aquesta mena, és imprescindible la intervenció de les institucions públiques per evitar el progrés del procés de substitució.

L´aportació que hi pot fer l´escola és permetre que l´alumnat tengui un major contacte amb la llengua catalana. El català ha de ser la llengua vehicular de l´ensenyament. Així contribuirem a compensar el desequilibri lingüístic existent a l´entorn.

La competència lingüística depén tant del temps d'exposició a la llengua com de la riquesa d'interacció entre els parlants. La tria de la llengua depèn moltes vegades del tipus d'interlocutor. Si els catalanoparlants tendeixen a canviar de llengua impedeixen que qui no parla la llengua l'aprengui, la utilitzi, s'integri. Convé remarcar que és superior l'ús del català com a llengua que utilitzen els alumnes amb els professors respecte de l'ús del català com a llengua que els alumnes fan servir amb els companys. Els alumnes parlen català amb els professors que es dirigeixen a ells en aquesta llengua.

El Projecte Lingúístic de Centre estableix, a partir de la situació sociolingüística del Centre, els objectius, el pla d'acció, la temporització i l'avaluació de tot el procés. Aquest no és un document tancat i definitiu; s'ha d'adaptar als canvis que es produeixin a la comunitat educativa. I no ha de ser, sobretot, un document teòric, sinó una eina que ens ajudi a aconseguir els objectius que imposa la llei.

2 MARC LEGAL

Decret 11/2005 (BOIB 16-02-2005), pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria. A l'article cinquè, es diu textualment explica:

1. És d'especial interès, per mantenir la identitat pròpia de les Illes Balears, el coneixement específic de la seva història, llengua, cultura i tradició. Des de les diferents assignatures, àmbits i mòduls s'ha de preveure aquest context i, per això, dins el currículum se'n determinen els trets fonamentals que cal assegurar.

2. Al final del període d'escolarització obligatòria, l'alumnat, independentment de quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, ha de poder utilitzar normalment i correctament la llengua catalana pròpia de les Illes Balears i la llengua castellana.

L'article novè, "La llengua catalana pròpia de les Illes Balears en l'ensenyament" fa referencia al projecte lingüístic:

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l'ensenyament. El Govern ha de potenciar l'ús normal de la llengua catalana, propia de les Illes Balears.

2. En aquest sentit, les assignatures de l'educació secundària obligatoria que són més propers a l'alumnat i que conformen el seu entorn immediat: geografia i història, ciències de la naturalesa, biologia i geologia, física i química i llengua catalana i literatura, s'han d'impartir necessàriament en català. Així mateix, cada centre, en el seu projecte lingüístic, ha de concretar la llengua en què s'ha d'impartir cadascuna de les altres assignatures i àmbits, assegurant-se que almenys la meitat del còmput horari de cada curs i grup s'impartirà en català.

3. Per aconseguir els objectius assenyalats, els centres han de concretar i adaptar a les seves característiques i necessitats els plantejaments curriculars establerts en l'Annex I d'aquest Decret a partir del projecte lingüístic inclòs en el projecte educatiu de centre.

Tot això s'ha de tenir en compte amb la finalitat d'avançar en el procés de normalització lingüística i de consolidar els principis establerts en la Llei 3/1986, de 29 d'abril, sense perdre de vista l'objectiu ineludible d'aconseguir que tots els escolars adquireixin la deguda competència en les dues llengües que són oficials en la Comunitat Autònoma.

Resum de la Normativa vigent

Aquest conjunt de textos legislatius es concreten a l'àmbit docent, bàsicament, en els punts següents:

S'ha de garantir a tots els escolars de les Illes que en acabar l'ensenyament obligatori siguin capaços d'utilitzar amb normalitat la llengua catalana i la castellana .

Les llengües catalana i castellana, així com les literatures respectives, són obligatòries en l'ensenyament no universitari.

Els alumnes que resideixin temporalment a la CAIB poden estar exempts de l'avaluació de l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura, tot i que la llei expressa la necessitat de fomentar l'assistència a classe i l'aprenentatge de la llengua.

Els encarregats de l'elaboració del PLC són l'Equip Directiu o una comissió. El professor que ocupi el càrrec de coordinador lingüístic s'encarregarà de coordinar l'elaboració del PLC i de vetllar perquè es compleixi. L'aprovació d'aquest document correspon al Consell Escolar.

L'elaboració del PLC s'ha de fer d'acord amb el Decret de Mínims del 97 i l'Ordre d'Usos del 98. El termini d'implantació serà, com a màxim, de quatre cursos.

El PLC ha d'indicar quines àrees s'impartiran en català i quines en castellà. Les literatures s'impartiran en les llengües respectives i les llengües estrangeres, preferentment, en la llengua corresponent.

Obligatòriament s'han d'impartir en català les àrees de Ciències de la Natura i Ciències Socials. La resta d'àrees que s'han de fer en català es concretaran al PLC (matèries, grups, nivells).

Tot el professorat ha de posseir el domini oral i escrit de les dues llengües oficials.

Es defineixen com a bilingües totes les places o llocs de feina corresponents als cossos de professorat d'ensenyament secundari i també les places corresponents als instituts d'educació secundària de les Illes Balears de les especialitats del cos de mestres.

A l'ensenyament postobligatori, mitjançant les disposicions necessàries es concretarà quines assignatures s'han de fer en llengua catalana. Mentrestant, la planificació de cada centre es farà en coherència amb les àrees que el alumnes hauran fet al llarg de l'etapa anterior.

3. OBJECTIUS

3.1. Objectius generals.

Els objectius generals del PLC vénen formulats a la legislació i ens cal només contextualitzar-los al nostre centre:

Els escolars del nostre Centre han de tenir un domini oral i escrit de la llengua catalana i de la llengua castellana al final de l'escolarització obligatòria.

Utilitzar la llengua catalana com a vehicle d'expressió normal del Centre, tant en les actuacions externes com a les internes i a les actuacions i documents administratius i fer del català la llengua ambiental del Centre.

Aconseguir que tots els professors del Centre dominin oralment i per escrit les dues llengües oficials de la nostra comunitat i garantir aquesta competència lingüística pel que fa al professorat que s'incorpori al Centre.

3.2. Objectius específics.

3.2.1. Àmbit de Gestió i Organització

Dotar el Centre d'un assessorament lingüístic. Aquest s'ocuparà de donar suport als Departaments didàctics en la correcció i preparació de material didàctic o administratiu, recerca de materials curriculars, ampliar reculls terminològics específics en les diferents matèries, etc.

Mantenir els criteris actuals quant a la comunicació, retolació i documentació escrita interna i externa.

Potenciar que la llengua habitual en tot tipus de reunió sigui sempre en català.

La recepció i atenció al públic es farà prioritàriament en llengua catalana.

Augmentar l'ús de la llengua catalana com a llengua de relació oral.

Fomentar l'ús de tota classe de recursos didàctics en català i dotar els Departaments dels recursos necessaris que possibilitin la normalització lingüística.

Avaluar regularment els elements del procés de normalització.

Divulgar el PLC perquè sigui conegut per tota la comunitat educativa i, sobretot, pel professorat, personal no docent i alumnes nous.

Establir contactes amb l'administració perquè possibiliti i col·labori en la normalizació.

3.2.2. Àmbit docent

Proposar, si és possible, l'oferta de la línia en català a l'ESO, i assegurar que el 50%, com a mínim, del còmput horari de les matèries que reben els alumnes dels grups que no siguin de línia en català, s'imparteixi en llengua catalana.

Establir criteris horaris i de repartiment de grups que possibilitin l'equilibri lingüístic.

Tractar en les reunions dels equips docents de cada grup la problemàtica lingüística, unificar criteris i aplicar solucions.

Atorgar a la tutoria i al departament d'orientació un paper important en la sensibilització lingüística del centre i de la societat.

Garantir, sempre que sigui possible, que la llengua de comunicació i referència gramatical també sigui el català en el cas de les assignatures de llengües estrangeres.

Atendre específicament els alumnes d'incorporació tardana segons les disponibilitats materials i humanes del Centre, i aquells alumnes exempts d'avaluació de l'assignatura de llengua catalana.

Aconseguir que tots els Departaments didàctics redactin les programacions i les memòries en català, fent referència específica a la manera en què es regula l'ús de la llengua en l'àmbit docent del departament.

4. ESTRATÈGIES D'ACTUACIÓ

4.1. Organització, administració i recursos.

4.1.1. Creació de la Comissió d'assessorament lingüístic

Estarà formada per un membre de l'Equip Directiu, un membre del Departament de Llengua i Literatura Catalana, que actuarà com a assessor lingüístic del centre i estarà integrat en la Comissió pedagògica, per un membre del Departament d'Orientació i per tres professors de diferents departaments. Els acords presos seran comunicats a la Comissió Pedagògica. La Comissió pedagògica aprovarà la seva composició a proposta de la direcció i per un temps mínim de dos cursos.

Les funcions d'aquesta Comissió seran les següents:

Coordinar i promoure les actuacions encaminades a sensibilitzar la comunitat educativa envers l' augment de l'ús vehicular i social de la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat.

Fer el seguiment de l'aplicació del Projecte i del Pla Anual, per avaluar-ne els resultats obtinguts que seran presentats al Consell Escolar.

Establir el calendari de reunions de la Comissió.

4.1.2. Comunicació interna i externa

La comunicació escrita, tant interna com externa, es farà en català, tret de la dirigida als pares, que es farà en les dues llengües, sempre i quan ho sol·licitin i deixant a la versió catalana la ubicació preferent.

4.1.3. Administració i Gestió

Tota la documentació administrativa i de gestió, com s'ha fet fins ara, serà en català.

4.1.4. Activitats Culturals i Extraescolars

Les activitats extraacadèmiques del centre poden contribuir notablement a la integració lingüística dels no catalano-parlants, a identificar positivament la llengua catalana, al fet que no quedi restringida a l'àmbit acadèmic, i a fomentar-ne l'ús entre els membres de la comunitat educativa. En totes les activitats extraescolars, tal com ha fet fins ara, es tractarà de garantir que la llengua catalana sigui majoritàriament present en l'organització, informació, publicitat i desenvolupament de les activitats del Centre.

4.1.5. Revista i Edicions del Centre

La revista del centre es farà majoritàriament en català. Es promourà entre els col·laboradors l'ús de la llengua catalana si la proporció d'aquesta a la revista fos inferior a la resta.

4.1.6. Recursos Didàctics

Es prioritzarà l'adquisició de material específic per donar suport a l'ensenyament en llengua catalana, sobretot durant els primers cursos d'aplicació d'aquest projecte lingüístic. S'han de determinar quins són els materials imprescindibles que haurien de figurar als Departaments Didàctics i s'ha de preveure una partida pressupostària específica al marge de la que es reparteix als departaments. En l'adquisició d'altres materials per al Centre (teclats, programes, correctors...) cal tenir en compte que estiguin adaptats al català.

4.2. Docència

4.2.1. Criteris generals per al tractament de llengües

1. Les assignatures de Llengua catalana i Llengua castellana tenen la consideració d'assignatures instrumentals bàsiques. A començament de cada curs els departaments didàctics corresponents podran sol·licitar que la Direcció d'Estudis adopti les mesures corresponents per tal que es pugui garantir l'atenció necessària i adequada a la diversitat (classes de suport per a alumnes amb dificultats, desdoblaments, etc.).

2. Els departaments didàctics de Llengua catalana i de Llengua castellana s'hauran reunir a la final de curs (com a mínim) per coordinar les seves programacions i la seva tasca docent per tal d'evitar les duplicacions, les repeticions innecessàries i les incoherències. És convenient també que arribin a una unificació de la terminologia morfosintàctica bàsica.

3. És necessari considerar totes les àrees lingüístiques (català, castellà, llengües estrangeres, llatí i grec) com un territori amb molts elements comuns i, per tant, procurar que els plantejaments didàctics, les programacions i els criteris de cada una d'aquestes matèries no siguin contradictoris i que no estiguin descoordinats, per tant, es farà una reunió a l'inici i una al final de curs com a mínim.

4.2.2. Usos lingüístics

En totes aquelles matèries que s'imparteixin en llengua catalana, el professorat procurarà seguir les indicacions següents, per tal de donar coherència a la seva intervenció docent i contribuir a millorar la competència lingüística de l'alumnat:

En les converses establertes entre un catalanoparlant i un castellanoparlant, quan aquest té un coneixement passiu de l'altra llengua, el catalanoparlant procurarà no abandonar la llengua pròpia, per tal de garantir la familiarització dels monolingües amb la llengua catalana i que no quedi restringit el seu ús a allò que és estrictament acadèmic.

La llengua catalana com a llengua ambiental del centre implica parlar en català també fora de classe: guàrdies, corredors, amonestacions, indicacions, intervencions públiques, festes...

Es procurarà passar llista respectant la fonètica catalana dels noms i llinatges mallorquins del nostre alumnat.

Fer ensenyament en català vol dir triar aquesta llengua per a les explicacions a classe, els escrits a la pissarra, els exàmens, els llibres de text i el material complementari (sempre i quan se'n disposi). Els alumnes podran fer les intervencions orals i entregar el seu material escrit en català o castellà, però els animarem i ajudarem a fer-ho en català perquè se sentin segurs en el maneig d'una llengua que han d'arribar a conèixer com la pròpia. Estimular, motivar i encoratjar l'alumnat és molt més important que corregir en un primer moment les seves mancances.

Qualsevol canvi suposa un període d'adapatació; per aquest motiu el criteri del professorat s'hauria de mantenir ferm. S'ha de tenir paciència i no canviar de llengua en trobar-se els primers problemes. Normalment els alumnes accepten sense polèmiques les decisions fermes i unitàries del professorat.

No s'han de permetre actituds d'intolerància lingüística dins el centre. Els drets lingüístics s'han de respectar.

Davant situacions excepcionals -exempcions, incorporacions tardanes- s'han de prendre les mesures adequades però no canviar l'opció lingüística. Es pot parlar amb l'alumne, els pares, informar-lo de les opcions a dins i a fora del centre per accelerar l'aprenentatge de la llengua, donar-li el material específic, etc.

5. TEMPORITZACIÓ

5.1. Organització horària per etapes i nivells

L'alumne d'ESO, en el moment de matricular-se, ha de saber en quina llengua es farà cada una de les matèries i l'alumne de Batxillerat i de Cicle Formatiu ha de saber que l'ensenyament que rebrà en català serà com a mínim del 50% del còmput horari.

La Direcció d'Estudis, tenint en compte les necessitats derivades de l'aplicació del PLC, indicarà, en el repartiment d'hores per departaments, en quina llengua s'impartirà cadascuna de les matèries, segons grups i nivells.

5.2. Distribució horària: ESO, Batxillerat i Cicle Formatiu

Seria positiu per una completa implantació d'aquest projecte lingüístic, que el centre implantàs les línies en català. Tot i que en algun moment s'ha indicat des de sectors diversos la inconveniència de mantenir una doble línia en català i mixta creiem que hem d'oferir un ensenyament íntegrament en català a aquells alumnes que han fet l'educació primària i els primers cursos de secundària en català. A més, aquest alumnat pot ajudar a aconseguir els objectius d'aquest PLC amb el seu domini de la llengua i la seva actitud normalitzadora.

Aquest grups de línia en català farien totes les assignatures en llengua catalana, llevat de la llengua castellana i les assignatures de llengües estrangeres que s'han de fer, sempre que sigui possible, en la llengua corresponent.

Els grups de secundària han de mantenir i, si és possible, ampliar l'horari en català. Segons els darrers estudis fets a l'institut, l'alumnat té una competència en llengua catalana molt inferior a la que té en llengua castellana. La majoria dels alumnes provenien de famílies castellanoparlants, alguns no han nascut aquí, han fet l'ensenyament en castellà i el seu àmbit social i cultural és primordialment en aquesta llengua. Per assolir la competència lingüística en català necessiten fer-ne una llengua vehicular i l'únic lloc on sembla que això sigui factible és a l'Institut.

En els cursos on hi hagi seccions europees que impedeixin la impartició de determinades assignatures en llengua catalana, queda lògicament derogada l'obligatorietat d'impartir aquestes classes en llengua catalana. Com a mesura compensatòria, no obstant, els grups afectats rebran altres assignatures en català, com a mínim fins a arribar al 50% establert per llei.

Pel que fa als alumnes de Batxillerat i fins que no surtin disposicions legals més precises, han de fer com a mínim un 50% del seu horari escolar en català i, encara que no se especifiquen les assignatures es recomana que es mantingui una coherència amb el que s'ha fet a ESO. A l'hora de fer la distribució horària s'ha de vigilar que tots els grups mantinguin com a poc aquest mínim.

5.3. Coordinació amb centres de primària adscrits

En el cas que no es modificàs el sistema actual d'adscripcions de centres de Primària als de Secundària, caldria establir-hi una sèrie de reunions per coordinar els diferents PLC i avaluar-ne el grau d'assoliment.

5.4. Alumnes d'incorporació tardana, exempcions, alumnes de diversificació i integració

El Departament de Llengua Catalana i Literatura haurà d'avaluar la competència lingüística de l'alumnat al començament de cada curs per tal d'establir les necessitats específiques i detectar els alumnes que tenen greus mancances del coneixement de la nostra llengua. Quan s'hagi fet el diagnòstic en el marc de l'avaluació inicial, aquest departament, juntament amb el Departament d'Orientació, proclamarà les adaptacions necessàries per alumne i curs i reclamarà el suport necessari per tal de garantir el seu progrés acadèmic (reunions amb els pares, contactes amb els tutors, professors de suport, desdoblaments, material específic...).

El personal de l'Administració del Centre demanarà als alumnes que, abans de formalitzar la sol·licitud d'exempció, parlin amb un representant de l'equip directiu per tal de conèixer exactament el cas de l'alumne i informar-lo adequadament de la seva situació.

La Llei estableix expressament que s'ha de fomentar l'assistència a classe de l'alumnat exempt, de manera que aquesta serà una funció dels tutors i dels professors que tenguin docència directa sobre aquests alum