Invitacció a MAUTHAUSEN
Amb la intenció de convidar els alumnes del centre a assistir a la xerrada del supervivent del camp nazi d’extermini de Mauthausen, José María Aguirre, els alumnes de 4t d’ESO de l’assignatura de TEATRE realitzen un happening-acció: INVITACCIÓ A MAUTHAUSEN.
S’anuncia com una obra de teatre per al primer esplai del dimarts 23 de novembre de 2004, el dia abans de la xerrada. L’obra, en principi, tindrà lloc a l’aula de música.
Quan sona el timbre de l’esplai comencen a caminar pels passadissos amb el cap baix, lents, cansats, tristos dues files de presoners. Van vestits amb roba d’abric vella i bruta de fang i pols. A l’alçada del cor porten cosit un rectangle de tela amb un número. Uns porten estrelles de David de color groc, propi dels presoners jueus; altres el triangle morat dels testimoni de Jeovà; i la majoria el triangle blau d’apàtrida amb una S dels republicans espanyols. No porten cap tipus de joia. Els cabells recollits i amagats sota un mocador pobre i la cara maquillada amb fang.
A la vegada, des de la sala de música se sent un discurs de Hitler a tota potència, ensordidor. Alumnes i professors surten de les aules i es troben aquells personatges. Recorren el passadís, pugen al pis superior, tornen a recórrer el passadís en sentit invers i arriben a l’aula de música. Allí ja hi són els alumnes que han vingut a veure l’espectacle i tres actors damunt l’escenari. Els presoners es situen en el passadís central de l’aula de música i, quan s’acaba el discurs del Fürer, s’asseuen. La pianista (Rosa Serra) fa sonar la peça i comença la representació de Son Coletes, de Biel Mesquida.
El mestre republicà (Guiomar Ferenández) llegeix un llibre de poemes de Blai Bonet. El soldat franquista (Maria del Mar Montserrat) prepara un cigarret i fuma. Quan acaba de fumar obliga al soldat a cavar la fossa. Deixa el llibre, s’aixeca i cava. Comença la narració. Finalment el soldat pega un tir al mestre. La narradora-pianista tanca els ulls al mestre, agafa el llibre de poemes i el lliura al primer presoner (Maria Garcia) que s’aixeca, es gira cara al públic, llegeix un fragment del poema Gaspar Hauser nº 2, passa el llibre al següent presoner i s’arrenca el número. Així fins set presoners.
Quan s’ha llegit el darrer paràgraf una comitiva de cinc presoners avança fins on són el soldat i el mestre mort. Dos detenen el soldat. Altres dos ajuden a carregar el mestre sobre les espatlles d’un presoner. Surten en comitiva de la sala. S’apaga el focus.
Son Coletes
J.F., un mestre d’escola anarquista que desembarcà amb el capità Bayo i fou detingut a prop de Son Cervera, cavava una fossa comuna al cementiri de Son Coletes. Potser pel fet de ser mallorquí no l’havien afusellat tot d’una, pensà mentre l’aixada treia terra roja i el soldat que el vigilava, apuntant-lo amb un fusell, s’havia quedat badocant amb la lluna plena com un pa daurat que sortia per damunt el mur.
Coneixes en Miquel Costa i Llobera?, va demanar J.F. amb un fil dolcíssim de veu.
Qui és aquest?, contestà amb violència el soldat.
Un dels millors poetes nostrats de l’escola mallorquina, digué J.F.
De quina escola xerres?, interrogà amb més mala llet que mai el soldat.
D’una escola de poetes. Tampoc et sonen els noms de Joan Alcover i Maria Antònia Salvà.
Sí, em sonen, afirmà el soldat.
I el nom de Bartomeu Rosselló-Pòrcel?
També, i es va posar vermell com un pebre de cirereta. I sense més ni més pegà un tir a J.F., que es va omplir la boca de terra i de sang.
Biel Mesquida
Gaspar Hauser. Núm. 2
Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per viure.
Que cadascú, si no fa comptes tenir un fill,
faci l’amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú aboqui l’odi damunt tothom qui odia.
Que cadascú defensi just el que li és rendable.
Que cadascú sigui el seu propi emperador.
Que cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
Abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que, quan et moris d’amor, t’hagis de casar.
Que, per poder viure, t’hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d’aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l’hivern et vegin nu, et donin un tassó d’aigua.
Que, quan demanis notícies, t’enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.
Que ningú no digui “l’altre” a un altre.
Que ningú no digui “jo” al seu nom.
Que ningú no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú no digui “seu” al seu amo.
Que ningú no digui “seu” al seu amor.
Que ningú no digui “teu” al seu amor.
Que ningú no digui “pare” a ningú.
Que tothom digui “mare” a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té per a prescindir ni d’un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir “llibertat” a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.
Blai Bonet: Els fets 1974
Repartiment:
Son Coletes
Narradora: Rosa Serra
Mestre: Guiomar Fernández
Soldat: Maria del Mar Montserrat
Presoners del camp d’extermini
FILA 1
Maria Garcia
Jordi Cantó
Cristina Martínez
Adriana Patiño
Daniel Soler
Elena Buades
Granada Giraldo
FILA 2
Anna Padilla
Virgínia Giménez
Estefania Díaz
Benito Almodóvar
Verònica Cobacho
Àngel Garcia
Àngel Gómez
Música: “peça” i autor
Pianista: Rosa Serra
Idea i direcció: Guillem Cortés